En aquell temps Jesús deia als seus deixebles: «He vingut a calar foc a la terra. Com voldria ja veure-la cremar! He de passar la prova d’un baptisme. Com em sento el cor oprimit fins que no l’hauré passada! Us penseu que he vingut a portar la pau a la terra? Us asseguro que no. És la divisió, el que he vingut a portar. Des d’ara dins una mateixa casa n’hi haurà cinc de dividits: Tres contra dos, i dos contra tres. El pare renyirà amb el fill i el fill amb el pare; la mare renyirà amb la filla i la filla amb la mare; la sogra renyirà amb la nora i la nora amb la sogra».
Deia també a la gent: «Quan veieu sortir un núvol a ponent, dieu tot seguit: “Ja ve la pluja”. I efectivament, la pluja arriba. I quan el vent bufa del sud, dieu: “Farà calor”. I en fa. Hipòcrites! Vosaltres sabeu endevinar el temps per l’aspecte de la terra i el cel, i ara no endevineu quins moments esteu vivint? Per què no judiqueu vosaltres mateixos què heu de fer?». (Lc 12,49-57)
Aquest diumenge llegim un fragment de l’evangeli de Lluc que al lector actual li ha de sonar ben estrany. Jesús parla als deixebles d’ell mateix i de la seva missió, que consisteix a calar foc a la terra i a dur la divisió a les famílies. Ho ha de fer passant ell per una prova de baptisme, que aquí hem d’entendre que es refereix a la seva mort: el baptisme és, al cap i a la fi, la mort de l’home vell i el sorgiment de l’home nou. Són moltes coses les que diu Jesús, que just abans parlava d’ajudar als pobres i de la gratuïtat del Pare. Sembla que hi ha una diferència abismal. Anem, per tant, a posar un poc d’ordre en tot això.
Comencem dient que la major part dels comentaristes emmarquen aquest discurs en la tradició apocalíptica, molt comuna en el temps de Jesús i que ell devia conèixer. La vinguda del Regne no podia ser una transició pacífica, sinó que implicava la destrucció del que hi havia. La divisió de les famílies té un sentit semblant i és prèvia a la reconciliació posterior, quan arribi la fi dels temps. Jesús podia recordar aquí el final del llibre de Malaquies: «Abans que arribi el dia del Senyor, dia gran i temible, jo us enviaré el profeta Elies. Ell farà que els pares es reconciliïn de cor amb els fills, i els fills amb els pares. Així, quan jo vindré, no hauré de consagrar el país a l’extermini» (Ml 3, 23-24). Davant un món dividit, Elies venia a posar pau abans que Déu arribés per exterminar-lo. Jesús, en canvi, vol crear divisió perquè entén que cal superar tot allò que avui és present en aquest món.
En l’àmbit apocalíptic hi ha un element que per a Jesús és sempre important i que sovint nosaltres oblidam: el judici. Tant la imatge del foc com la referència al baptisme ens duen a pensar amb aquest element. També quan parla de la divisió dins les famílies, que ens recorda la separació entre bons i dolents segons hagin estat o no fidels a la voluntat del Senyor.
No obstant això, en les paraules de Jesús hi podem trobar també un missatge de consol davant una realitat d’aquell moment i també d’avui: el fet que el seguiment de Jesús provocarà resistències i hostilitat per part de molta gent. La comunitat cristiana a la qual Lluc es dirigia segur que ja s’hi havia trobat. Qui decideix seguir Jesús incondicionalment, es trobarà amb la incomprensió de la seva gent, de la seva família. Aquesta és la divisió que porta Jesús, el preu que els seguidors han de pagar.
A la segona part de l’evangeli Jesús ja no es dirigeix als deixebles en particular, sinó a la gent en general, i els retreu que no siguin capaços de reconèixer el moment en què viuen. Parla de saber interpretar el temps que ha de fer a partir de determinats signes com els núvols o el vent. A quin signe es refereix ara Jesús? Possiblement, a les divisions familiars i a les tensions que es generen amb la seva presència. Davant aquest signe, hem de saber reconèixer que ens trobam en el moment del canvi, el moment de Jesús i de treballar a favor del Regne que s’ha d’acabar implantant.
Com dèiem, no és aquesta una lectura fàcil. Tampoc ho és el seguiment de Jesús, que moltes vegades ens duu a carrerons sense sortida, a situacions que no entenem o que ens incomoden i provoquen enfrontaments amb altra gent. Tal vegada és bo pensar en els creients d’altres indrets que es juguen la vida només pel fet de fer pública la seva fe. Potser ells tenen menys dificultats per entendre aquest text. Molt a pesar seu.