Skip to content

Etiqueta: Evangeli de Joan

Dedicació de la Basílica del Laterà 

(Diumenge XXXII de durant l’any C)  Quan s’acostava la Pasqua dels jueus, Jesús pujà a Jerusalem, i trobà al temple els venedors de vedells, moltons i coloms i els canvistes asseguts. Llavors es va fer un fuet de cordes i els tragué tots, moltons i vedells, fora del temple, escampà la moneda dels canvistes i els bolcà les taules, i digué als venedors de coloms: «Traieu això d’aquí; no convertiu en mercat la casa del meu Pare». Els deixebles recordaren allò que diu l’Escriptura: «El zel del vostre temple em consumia». Llavors els jueus el van interrogar: «Quin senyal ens dones que t’autoritzi a fer això?». Jesús els contestà: «Destruïu aquest santuari i jo el reconstruiré en tres dies». Els jueus respongueren: «Fa quaranta-sis anys que treballen en la seva construcció, i tu el vols reconstruir en tres dies?». Però ell es referia al santuari del seu cos.  Quan Jesús ressuscità d’entre els morts, els deixebles recordaren que ell deia això, i cregueren en l’Escriptura i en aquesta paraula de Jesús. (Jn 2, 13-22)  Aquest diumenge XXXII coincideix amb la festa de la Dedicació de la Basílica del Laterà i la litúrgia ens convida a llegir una història que, per a molts, és desconcertant: la reacció de Jesús…

Comments closed

Festa de l’Exaltació de la Santa Creu (Diumenge XXIV de durant l’any C)

En aquell temps, Jesús digué a Nicodem: «Ningú no ha pujat mai al cel, fora d’aquell que n’ha baixat, el Fill de l’home. I així com Moisès, en el desert, enlairà la serp, també el Fill de l’home ha de ser enlairat, perquè tots els qui creguin en ell tinguin vida eterna. Déu estima tant el món, que ha donat el seu Fill únic, perquè no es perdi ningú dels qui creuen en ell, sinó que tinguin vida eterna. Déu envià el seu Fill al món no perquè el condemnés, sinó per salvar el món gràcies a ell». (Jo 3, 13-17) Aquest diumenge XXIV enguany coincideix amb la Festa de l’Exaltació de la Santa Creu. Aquesta festa commemora una missa celebrada a Jerusalem l’any 335 en la qual es va exposar la creu de Jesús que anys abans havia trobat santa Elena, devota cristiana i mare de l’emperador romà d’aquell moment, Constantí. Aquest va ser l’emperador que no només es va convertir al cristianisme, sinó que va fer d’aquesta religió l’oficial de l’Imperi, després d’haver obtengut el poder imperial manu militari gràcies a un somni en el qual se li va dir que el seguiment de la creu li atorgaria la victòria:…

Comments closed

Solemnitat de la Santíssima Trinitat (Diumenge XI – C)

En aquell temps, Jesús digué als seus deixebles: «Encara tinc moltes coses per dir-vos, però ara seria per a vosaltres una càrrega massa pesada. Quan vindrà el Defensor, l’Esperit de veritat, us guiarà cap al coneixement de la veritat sencera, perquè ell no parlarà pel seu compte: dirà tot el que sentirà dir i us anunciarà l’esdevenidor. Ell em donarà glòria, perquè tot allò que anunciarà ho haurà rebut d’allò que és meu. Tot el que és del Pare és meu; per això dic que tot allò que us anunciarà, ho rep d’allò que és meu». (Jo 16, 12-15)  La Solemnitat de la Santíssima Trinitat se celebra aquest diumenge, tot just després de la Pentecosta. El fragment que es llegeix és de l’evangeli de Joan i forma part d’un dels seus llargs diàlegs. La lectura del passatge s’ha de fer tenint en compte el moment en el qual s’escriu això, cap a finals del segle I. Han passat ja dues generacions des de la Pasqua i les comunitats cristianes, que coneixen els fets i les dites de Jesús a través dels evangelis i els testimonis dels altres creients, van conformant una teologia, una explicació de qui era Jesús i del que significa l’experiència creient. El que es…

Comments closed

Diumenge de Pentecosta (C)

El vespre d’aquell mateix diumenge, els deixebles eren a casa amb les portes tancades per por dels jueus. Jesús entrà, es posà al mig i els digué: «Pau a vosaltres». Després els ensenyà les mans i el costat. Els deixebles s’alegraren de veure el Senyor. Ell els tornà a dir: «Pau a vosaltres. Com el Pare m’ha enviat a mi, també jo us envio a vosaltres». Llavors bufà damunt d’ells i els digué: «Rebeu l’Esperit Sant. A tots aquells a qui perdonareu els pecats, els quedaran perdonats, però mentre no els perdoneu, quedaran sense perdó». (Jn, 20, 19-23) La festa de la Cinquagesma o Diumenge de Pentecosta suposa la finalització del Temps de Pasqua i és un dels dies més assenyalats de l’any litúrgic. És el diumenge que rememoram la vinguda de l’Esperit sobre l’Església, un esdeveniment més teològic que històric, en el sentit que no és una cosa que passa en un moment concret, sinó que cal situar per sobre del temps. L’arribada de l’Esperit és sempre actual. És per això que incardinar aquesta venguda en la història no és senzill, cosa que es veu en la litúrgia d’avui, on trobam dos relats del mateix que són, però, ben…

Comments closed

Diumenge VI de Pasqua C

En aquell temps, Jesús digué als seus deixebles: «Qui m’estima farà cas del que jo dic; el meu Pare l’estimarà i vindrem a viure amb ell. Els qui no m’estimen no fan cas de les meves paraules, que no són meves, sinó del Pare que m’ha enviat. Us he dit tot això mentre era amb vosaltres, però el Defensor, l’Esperit Sant que el Pare enviarà en nom meu, us farà recordar tot el que us he dit i us ho farà entendre. Us deixo la pau, us dono la meva pau. No una pau com la que dona el món. Que s’asserenin els vostres cors, no us acovardiu! Heu sentit que us deia: Me’n vaig, però tornaré. Si m’estimeu, us alegrareu de saber que me’n vaig al Pare, perquè el Pare és més gran que jo. Us ho dic per endavant perquè cregueu quan ho veureu». (Jn 14, 23-29) Aquest diumenge es llegeix un altre fragment de l’evangeli de Joan que narra un episodi anterior a la mort de Jesús. En aquest fragment, Jesús els acaba d’anunciar que quan ell no hi sigui el Pare els enviarà un altre defensor, l’Esperit Sant. Al fragment que llegim avui es reitera aquest…

Comments closed

Diumenge V de Pasqua C

Quan Judes va ser fora del cenacle, Jesús digué: «Ara el Fill de l’home és glorificat, i Déu és glorificat en ell. Si Déu és glorificat en ell, és que també Déu el glorificarà en Déu mateix, i el glorificarà ben aviat. Fillets, és per poc temps que encara estic amb vosaltres. Us dono un manament nou: que us estimeu els uns als altres. Tal com jo us he estimat, estimeu-vos també vosaltres. Per l’estimació que us tindreu entre vosaltres tothom coneixerà si sou deixebles meus». (Jn 13. 31-33a.34-35) Aquest diumenge es llegeix un petit fragment de l’evangeli de Joan que narra un episodi anterior a la mort de Jesús. Tot ocorre al cenacle, després que Jesús rentés els peus als deixebles i anunciés la traïció de Judes. Aquest darrer se’n va i Jesús parla a la resta de la seva glorificació i els dona un nou manament: que s’estimin els uns als altres. Fixem-nos en els detalls, perquè són importants. 1. En aquest moment Jesús està posant les bases de la nova comunitat, amb la qual lògicament s’identificarà la comunitat a la qual es dirigeix aquest evangeli, escrit cap a finals del segle I. És una comunitat encara fràgil…

Comments closed