Etiqueta: Temps Ordinari

En aquell temps, en veure Jesús les multituds, pujà a la muntanya, s’assegué i els deixebles se li acostaren. Llavors es posà a parlar i els instruïa dient:  «Feliços els pobres en l’esperit: el Regne del cel és per a ells.   Feliços els qui estan de dol: vindrà el dia que seran consolats.   Feliços els humils: són ells els qui posseiran el país.   Feliços els qui tenen fam i set de ser justos: vindrà el dia que seran saciats.   Feliços els compassius: Déu els compadirà.   Feliços els nets de cor: són ells els qui veuran Déu.  Feliços els qui posen pau: Déu els reconeixerà com a fills.   Feliços els perseguits pel fet de ser justos: el Regne del cel és per a ells.   Feliços vosaltres quan, per causa meva, us ofendran, us perseguiran i escamparan contra vosaltres tota mena de calúmnies: alegreu-vos-en i feu festa, perquè la vostra recompensa és gran en el cel. (Mt 5, 1-12a)  L’evangeli d’aquest diumenge és l’inici del Sermó de la Muntanya, el primer dels grans discursos de Jesús que ens ofereix Mateu. La introducció a aquest discurs són les benaurances, que és el que es llegeix avui. Molt s’ha escrit sobre les benaurances i el seu significat, i seria llarg fins i tot fer-ne un esquema.…

Comments closed

Quan Jesús sentí a dir que Joan havia estat empresonat, se’n tornà a Galilea, però no anà a viure a Natzaret, sinó a Cafarnaüm, vora el llac, a la regió de Zabuló i de Neftalí, perquè s’havia de complir allò que anunciava el profeta Isaïes: «País de Zabuló i de Neftalí, camí del mar, l’altra banda del Jordà, Galilea dels pagans: El poble que vivia a les fosques ha vist una gran llum, una llum resplendeix per als qui vivien al país tenebrós». Des d’aquell temps Jesús començà a predicar així: «Convertiu-vos, que el Regne del cel és a prop».  Tot vorejant el llac de Galilea, veié dos germans, Simó, l’anomenat Pere, i Andreu. Estaven tirant el filat a l’aigua, perquè eren pescadors, i els digué: «Veniu amb mi, i us faré pescadors d’homes». Immediatament abandonaren les xarxes i se n’anaren amb ell. Més enllà veié altres dos germans, Jaume i Joan, fills de Zebedeu. Eren a la barca amb el seu pare, repassant les xarxes, i Jesús els cridà. Ells abandonaren immediatament la barca i el pare, i se n’anaren amb ell. I anava per tot Galilea, ensenyant a les sinagogues, predicant la bona nova del Regne i guarint entre la gent tota malaltia. (Mt 4,…

Comments closed

En aquell temps, Jesús, que venia de Galilea, es presentà a Joan, vora el Jordà, perquè el bategés. Joan no el volia admetre al baptisme. Li deia: «Soc jo el qui necessito que tu em bategis. Com és que tu vens a mi?». Jesús li respongué: «Accedeix per ara a batejar-me. Convé que complim d’aquesta manera tot el que és bo de fer». Llavors hi accedí. Un cop batejat, Jesús sortí de l’aigua a l’instant. Llavors el cel s’obrí i veié que l’Esperit de Déu baixava com un colom i venia cap a ell, i una veu deia des del cel: «Aquest és el meu Fill, el meu estimat, en qui m’he complagut». (Mt 3, 13-17) La festa del Baptisme de Jesús tanca el temps de Nadal i ens endinsa en el temps litúrgic d’entre l’any. Si fins ara ens hem mogut en la infància de Jesús, de la qual no hi ha una historicitat clara, però és evident que presenta Jesús com el Fill de Déu amb tota la seva glòria, amb el baptisme les coses canvien. Gairebé ningú posa en dubte la historicitat del baptisme de Jesús i les diferències que hi ha en els diferents evangelis tenen a veure…

Comments closed