En aquell temps, Jesús entrà en un poblet, i l’acollí una dona que es deia Marta. Una germana d’ella que es deia Maria, asseguda als peus del Senyor, escoltava la seva paraula, mentre Marta estava molt atrafegada per obsequiar-lo. Marta, doncs, vingué i digué: «Senyor, no us fa res que la meva germana m’hagi deixat sola a servir? Digueu-li, si us plau, que m’ajudi». El Senyor li respongué: «Marta, Marta, estàs preocupada i neguitosa per moltes coses, quan només n’hi ha una de necessària. La part que Maria ha escollit és la millor, i no li serà pas presa». (Lc 10,38-42)
Aquest diumenge es llegeix la història de Marta i Maria que és exclusiva de Lluc, si bé són personatges que trobem també a l’evangeli de Joan en un context distint. En l’evangeli joànic se’ns diu que totes dues viuen a Betània amb Llàtzer, el seu germà, el qual és ressuscitat per Jesús. Al text de Lluc no es diu res d’això i ni tan sols s’identifica el poble. Qui són aquestes persones no té importància per Lluc, ja que el seu relat vol tenir un sentit clarament simbòlic.
L’acció transcorre tot just després de la trobada amb el mestre de la llei i el relat de la paràbola del bon samarità, on els protagonistes eren tots masculins. Aquí només són dones que es troben amb Jesús, perquè els deixebles que van amb ell no entren a l’escena per res. És fàcil entendre aquesta història com una visió de la dona a l’Església i veure aquest doble vessant de dona d’acció i dona contemplativa.
Aquesta és una lectura comuna i que ha servit també per diferenciar el paper dels homes en l’Església i justificar el que aquests puguin assumir funcions ministerials que les dones no poden. No sembla, però, que aquesta sigui la intenció de Lluc, si bé es produeix un contrast curiós en el seu relat, puix en el relat anterior del samarità, sí que apareixen homes amb funcions ministerials, però curiosament són els que fan les coses malament i que no entenen el que Jesús vol. Sí que té sentit, en tot cas, fer una lectura eclesial del relat i veure en Marta i Maria dues formes de formar part, dones i homes, de l’Església.
Marta és la primera germana que apareix al relat i és la que rep Jesús. Podríem pensar que a ca seva, però no ho diu clarament. Sembla que Marta actua com a representant de tot el poble, una funció d’autoritat que, en aquell temps, no era pròpia d’una dona. Maria, en canvi, no té un paper rellevant, sinó que es limita a escoltar Jesús. Però fixem-nos que ho fa sense intermediaris, assumint el paper propi d’un deixeble escoltant el mestre, paper que, en el judaisme del moment, era assumit normalment per una figura masculina.
Però el fet que Maria escolti Jesús implica abandonar la tasca de la casa-poble, que és la d’acollir l’hoste i, per tant, Maria passa de ser un ajut a ser una càrrega. Marta pensa que el seu comportament és injust, però no li diu res directament, sinó que demana a Jesús que sigui ell el qui li digui. La situació és estranya. Per una banda, el to de Marta demanant això a Jesús és gairebé irreverent. Per altra banda, apel·lant a Jesús, el col·loca en el centre de l’escena. Això indica clarament el caràcter eclesial de la història, amb Crist al centre de tot: Marta serveix Jesús; Maria escolta la seva paraula.
La resposta de Jesús a Marta pot sorprendre inicialment el lector. Maria no ajuda i, en canvi, Jesús es posa de la seva part i retreu a Marta que ella no ha fet una bona elecció com la seva germana. Però Jesús no parla de feines: allò que fa Marta està bé i Jesús no ho discuteix. El que li retreu Jesús és l’actitud preocupada i neguitosa que té. El problema no és el que fa, sinó com ho fa, de forma mecànica, sense que hi hagi un diàleg interior i un escoltar. En canvi, Maria ha triat bé perquè ella sí que escolta i estableix una relació personal amb Jesús. I aquesta ha estat la seva decisió, el que ha escollit. En l’acció i el seguiment, Jesús sempre tria els deixebles. Però estar atents a la seva paraula és una decisió de cada un i som responsables d’aquesta decisió.
L’actitud de Marta corre el risc de la dispersió, de no valorar allò que és important: la cerca del Regne. Recordem el final de la paràbola del bon samarità, que dona lloc al relat d’avui. Escoltant la paràbola, el mestre de la llei entén qui actua correctament davant l’altre. Però no basta entendre, i per això Jesús li diu ben clar: tu fes igual. L’acció material de l’Església és important, però ha d’anar precedida de l’escolta de la Paraula per recordar que l’objectiu de l’acció no és l’aquí i l’ara del “fer” humà, sinó l’assoliment del Regne que està més enllà de les nostres possibilitats si no és a través de Jesús. Com hem dit, el problema de Marta no és el que fa, sinó que arriba un moment que oblida per a què ho fa. Maria, en canvi, no deixa de contemplar-ho.