En aquell temps, Jesús, que venia de Galilea, es presentà a Joan, vora el Jordà, perquè el bategés. Joan no el volia admetre al baptisme. Li deia: «Soc jo el qui necessito que tu em bategis. Com és que tu vens a mi?». Jesús li respongué: «Accedeix per ara a batejar-me. Convé que complim d’aquesta manera tot el que és bo de fer».
Llavors hi accedí. Un cop batejat, Jesús sortí de l’aigua a l’instant. Llavors el cel s’obrí i veié que l’Esperit de Déu baixava com un colom i venia cap a ell, i una veu deia des del cel: «Aquest és el meu Fill, el meu estimat, en qui m’he complagut». (Mt 3, 13-17)
La festa del Baptisme de Jesús tanca el temps de Nadal i ens endinsa en el temps litúrgic d’entre l’any. Si fins ara ens hem mogut en la infància de Jesús, de la qual no hi ha una historicitat clara, però és evident que presenta Jesús com el Fill de Déu amb tota la seva glòria, amb el baptisme les coses canvien. Gairebé ningú posa en dubte la historicitat del baptisme de Jesús i les diferències que hi ha en els diferents evangelis tenen a veure sobretot en la coherència del text.
En el cas de Marc, el baptisme suposa la presentació de Jesús a la gent i, per això mateix, simplement el relata com a una cosa perfectament normal. En canvi, Mateu ja ha parlat de Jesús i la seva filiació divina, per tant, no sap com a ha d’explicar ara que Jesús es fa batiar per perdonar els pecats. Per aquesta raó introdueix el diàleg entre ell i Joan. El problema és que la resposta de Jesús acaba sent força enigmàtica (Convé que complim d’aquesta manera tot el que és bo de fer) i ha donat lloc a diverses interpretacions. En la majoria dels casos, s’interpreta en el sentit que allò que és bo de fer (“allò que és de justícia”, diuen moltes traduccions) cal entendre-ho com referit a la voluntat de Déu. Per tant, Jesús es fa batejar perquè és la voluntat del Pare que, fent-se home, es posi al nivell dels altres.
Tot i que no hi ha una narració del moment del baptisme, sabem que aquest es feia per immersió a l’aigua. Un cop defora (i no dins l’aigua, com sovint veiem a les imatges sobre aquest episodi) Jesús ja batiat veu que el cel s’obre i baixa l’Esperit Sant. En el fons aquí es descriu una experiència forta de Jesús, ja que la resta de la gent no veu res d’això. En canvi, sí que senten tots la veu de Déu: Aquest és el meu Fill, el meu estimat, en qui m’he complagut. Les referències a l’Antic Testament són evidents.
El missatge és significatiu. Per una banda, recorda el Salm 2, 7, on el salmista, en nom de Déu, es dirigeix al rei d’Israel: Ara proclam el decret del Senyor. Ell m’ha dit: «Tu ets el meu fill; avui jo t’he engendrat». Per tant, es ressalta la divinitat de Jesús.
En canvi, l’incís final prové d’Isaïes 42: Això diu el Senyor: “Aquí teniu el meu servent, de qui he pres possessió, el meu estimat, en qui s’ha complagut la meva ànima”. Aquí Isaïes no parla d’un rei, sinó d’un líder que és un servent del poble i que el salva amb patiment i paciència. Per això continua el profeta dient d’aquest líder que no crida ni alça la veu, no es fa sentir pels carrers; no trenca la canya que s’esquerda, no apaga la fama del ble que vacil·la; porta el dret amb fermesa, sense defallir, sense vacil·lar… Molt encertadament, aquest text es llegeix avui com a primera lectura.
Des d’una lectura post pasqual, a ningú li escapa el fet de tenir la primera manifestació trinitària: el Fill que veu com baixa l’Esperit i sent la veu del Pare. En tot cas, més enllà d’això, és interessant ara que començarem el temps ordinari i a llegir sobre la vida pública de Jesús, pensar en el seu procés inicial i en com arriba a plantejar-se deixar casa seva per anar amb el grup de Joan. Que sapiguem, Jesús no va tenir cap crida de Déu ni cap senyal que l’empenyés a això, com passava amb molts dels profetes que coneixem. Hauria pogut optar per una activitat més propera als seus en lloc d’anar-se’n amb el Baptista. O tal vegada ho havia fet i no ho sabem. El que sí que és clar és que un cop aquest empresonat Joan, Jesús va canviar i va fer el seu propi camí. Una decisió valenta que no tothom degué entendre, començant per la seva pròpia família i la gent que el coneixia.