En aquell temps, els onze deixebles se n’anaren cap a Galilea, a la muntanya que Jesús els havia indicat. En veure’l es prosternaren. Alguns, però, dubtaren. Jesús s’acostà i els digué: «Déu m’ha donat plena autoritat al cel i a la terra. Aneu a convertir tots els pobles, bategeu-los en el nom del Pare, del Fill i de l’Esperit Sant i ensenyeu-los a guardar tot el que jo us he manat. Jo seré amb vosaltres cada dia fins a la fi del món». (Mt 28, 16-20) Aquest diumenge celebram la solemnitat de l’Ascensió del Senyor. Lluc, tant en l’evangeli com en els Fets dels Apòstols, relata com Jesús puja al cel davant els seus deixebles que miren com desapareix el Senyor. És una imatge molt gràfica que ha inspirat artistes i que d’alguna manera és amb la que pensam quan se’ns parla d’aquest moment. De fet, d’aquí ve el nom de la festa, el fet d’ascendir al cel. No cal dir que el relat de Lluc no és més que una imatge. Avui sabem que per molt que pugi algú per damunt els niguls i més enllà no arribarà al cel ni a cap altre lloc que no sigui l’espai exterior i, amb molta sort, a algun altre planeta. Per altra banda, cap dels altres evangelis parlen d’aquest esdeveniment i, de fet,…
Comments closedespai web de l'autor