En aquell temps, Jesús veié tot passant un cec de naixement. Els deixebles li preguntaren: «Rabí, qui va pecar, que naixés cec aquest home, ell o els seus pares?». Jesús contestà: «Això no ha estat perquè vagi pecar ni ell ni els seus pares; és perquè en ell es revelin les obres de Déu. Mentre és de dia, jo he de treballar fent les obres del qui m’ha enviat. La nit s’acosta, quan ningú no pot treballar. Mentre soc en el món soc la llum del món».
Dit això escopí a terra, va fer amb la saliva una mica de fang, l’estengué sobre els ulls del cec i li digué: «Ves a rentar-te a la piscina de Siloè». Aquest nom significa «enviat». Ell hi anà, s’hi rentà i tornà veient-hi. La gent del veïnat i els qui l’havien vist sempre captant deien: «No és aquell home que vèiem assegut captant?». Uns responien: «Sí, que és ell». Altres deien: «No és pas ell; és un que s’hi assembla». Ell digué: «Sí, que el soc».
Llavors li preguntaren: «Com se t’han obert, els ulls?». Ell contestà: «Aquell home que es diu Jesús va fer una mica de fang, me’l va estendre sobre els ulls i em va dir que anés a rentar-me a Siloè. Hi he anat i, així que m’he rentat, hi he vist». Li digueren: «On és?». Respongué: «No ho sé».
Dugueren als fariseus l’home que abans era cec. El dia que Jesús havia fet el fang i li havia obert els ulls era dissabte, dia de repòs. També els fariseus li preguntaren com havia arribat a veure-hi. Ell els digué: «M’ha estès fang sobre els ulls, m’he rentat, i ara hi veig». Alguns dels fariseus deien: «Aquest home que no guarda el repòs del dissabte no pot ser de Déu». Però altres responien: «Com és possible que un pecador faci tals miracles?». I es dividiren entre ells. S’adreçaren al cec altra vegada i li digueren: «Ja que és a tu, que ell t’ha obert els ulls, tu, què en dius, d’ell?». Ell contestà: «Que és un profeta».
Els jueus no volien creure que aquell home hagués estat cec i ara hi pogués veure, fins que van cridar els seus pares per dir-los: «Aquest és el vostre fill que, segons vosaltres, va néixer cec? Com és, doncs, que ara hi veu?». Els seus pares respongueren: «Nosaltres sabem de cert que aquest és el nostre fill i que va néixer cec. Però com és que ara hi veu i qui li ha obert els ulls, nosaltres no ho sabem. Això, ho heu de preguntar a ell; ja és prou gran i ell mateix us donarà raó del que li ha passat». Els seus pares van respondre així perquè tenien por dels jueus, que ja llavors havien acordat excloure de la sinagoga tothom qui reconegués que Jesús era el Messies; per això van dir que el seu fill ja era prou gran i que l’interroguessin a ell mateix.
Llavors cridaren altra vegada aquell home que havia estat cec i li digueren: «Dona glòria a Déu reconeixent la veritat: nosaltres sabem que aquest home és un pecador». Ell contestà: «Que sigui un pecador, a mi no em consta. Només em consta una cosa: jo, que era cec, ara hi veig». Ells insistiren: «Digues què t’ha fet per obrir-te els ulls». Respongué: «Ja us ho he dit i no n’heu fet cas. Per què voleu sentir-ho una altra vegada? És que també us voleu fer seguidors d’ell?». Li contestaren en un to insolent: «Ets tu qui t’has fet seguidor d’ell. Nosaltres som seguidors de Moisès. De Moisès, sabem que Déu li va parlar, però d’aquest, ni sabem d’on és». L’home els contestà: «Justament això és el que em desconcerta: vosaltres no sabeu d’on és, però a mi, m’ha obert els ulls. Tots sabem que Déu no escolta els pecadors, sinó els qui són piadosos i compleixen la seva voluntat. D’ençà que el món existeix, no s’ha sentit dir mai que ningú hagi obert els ulls a un cec de naixement. Si aquest no vingués de Déu, no tindria poder per a fer res».
Li respongueren: «Tot tu vas néixer en pecat i ens vols donar lliçons?». I el van excloure de la sinagoga.
Jesús va sentir dir que l’havien exclòs de la sinagoga i, quan el trobà, li digué: «Creus en el Fill de l’home?». Ell respongué «I, qui és, Senyor, perquè hi pugui creure?». Jesús li diu: «Ja l’has vist: és el mateix que parla amb tu». Li diu ell: «Hi crec, Senyor». I l’adorà.
Jesús afegí: «És per fer un judici que jo he vingut en aquest món: perquè els qui no hi veien, hi vegin, i els qui hi veien, es tornin cecs». Ho van sentir alguns dels fariseus que eren amb ell i li digueren: «Així voleu dir que nosaltres també som cecs?». Jesús els contestà: «Si fóssiu cecs, no tindríeu culpa, però vosaltres mateixos reconeixeu que hi veieu; per tant, la vostra culpa no té cap excusa». (Jo 9, 1-41)
Aquest quart diumenge de Quaresma la litúrgia ens proposa la lectura d’un altre fragment llarg de l’evangeli de Joan: la curació d’un cec de naixement. Un cop més es tracta d’un evangeli carregat de simbolisme on s’explica com Jesús fa arribar la llum a uns ulls que mai l’havien vista. Vegem-ne alguns trets que ens poden ajudar a la seva lectura.
1. Com podem veure, es tracta d’un relat molt ben construït en el que es produeix la curació del cec i se succeeixen una sèrie d’interrogatoris per part de les autoritats religioses per esbrinar el que ha passat i desacreditar a Jesús.
2. A diferència d’altres curacions de cecs en els sinòptics, aquí el cec no demana veure-hi. Això es pot entendre des del moment que mai ha vist, no coneix la llum. El cec pot ser una figuració del poble jueu que ha viscut a la fosca. El cec, un cop curat, representa els seguidors de Jesús, que ja han vist la lleu de Crist. En canvi, els jueus que encara no hi veuen, persegueixen els seguidors i els acaben expulsant de les sinagogues. Aquesta persecució ocorria realment a finals del segle I, quan s’escriu l’evangeli.
3. La manera com Jesús cura el cec és molt particular. En primer lloc, és ungit per la saliva de Crist (que és l’ungit) i amb aquesta saliva mesclada amb terra fa fang. Aquest fang ens recorda el fang de la creació, quan Déu fa els primers humans. El que fa Jesús ara és completar la creació o, si volem, re-crear per tenir un home nou, el que haurà conegut el Crist. Finalment, el cec ha d’anar a fer-se net amb l’aigua de la piscina de Siloé, una aigua viva que corria allà, un lloc que ens pot evocar també l’aigua del costat de Crist a la creu i que, en tot cas, ha estat tradicionalment vista com una prefiguració del baptisme.
4. Un cop curat, l’excec ja hi veu: queda il·luminat. Com amb els batejats, ara està ple d’Esperit, i per això a poc a poc va entenent el que ha passat i qui és aquell que l’ha curat. A diferència dels altres, el cec no té dificultats per entendre a Crist. Primer el veu com un profeta i després com el Fill de l’Home, com el Crist, davant el qual es postra i l’adora.
5. La transformació del cec ha estat tan gran que ha fet que la gent no el reconegui. Abans no era ningú, un marginat (la gent d’allà no el recorda com a un cec, sinó com un captaire, algú que no és ningú). Ara, en canvi, no estan segurs de qui és, no el reconeixen.
6. Els fariseus volen saber què ha passat, però amb la finalitat de desacreditar Jesús. Interroguen l’antic cec i ell el confessa com a profeta. No contents amb això, interroguen els pares, però tampoc aconsegueixen una acusació contra Jesús. Al final, tornen a interrogar l’antic cec, però aquest els fa veure que el problema són ells, que encara no hi veuen com ell hi veu: no han obert els ulls. Indignats, expulsen aquell home.
Comments are closed.