Fa unes setmanes, el Tribunal de Justícia de la Unió Europea va dictar una sentència en la que es reconeixia el dret d’un ajuntament belga a prohibir que el seu personal dugués cap signe visible relatiu a les seves conviccions religioses o filosòfiques. La raó que sostenia l’ajuntament per justificar la seva decisió era la de mantenir l’estricte neutralitat de l’administració de cara al ciutadà, malgrat en el cas concret el funcionari afectat treballava en un despatx no accessible al públic. El Tribunal no hi veia cap ombra de discriminació en la norma municipal sempre que s’apliqués a tothom en els mateixos termes, sense fer quarts i parts. El que no explica la sentència és per què algú pot considerar que l’ostentació visible d’un símbol religiós pot crear desconfiança amb relació a la obligada neutralitat religiosa de l’administració. Parl de neutralitat religiosa perquè, per molt que la sentència insisteix en parlar de conviccions religioses i filosòfiques, dubt molt que cap funcionari europeu sigui censurat per dur una samarreta amb l’efígie d’Immanuel Kant o manifestant l’admiració per Tomasso Campanella. Ja no en parlem si duu una polsera amb els colors de la bandera LGTBIQ+ o un pin amb el colom de…
Comments closedespai web de l'autor