A Cafarnaüm Jesús anà en dissabte a la sinagoga i ensenyava. La gent s’estranyava de la seva manera d’ensenyar, perquè no ho feia com els mestres de la llei, sinó amb autoritat. En aquella sinagoga hi havia un home posseït d’un esperit maligne que es posà a cridar: «Per què et fiques amb nosaltres, Jesús de Natzaret? Has vingut a destruir-nos? Ja sé prou qui ets: ets el Sant de Déu». Però Jesús el reprengué i li digué: «Calla i surt d’aquest home». Llavors l’esperit maligne sacsejà violentament el posseït, llançà un gran xiscle i en va sortir. Tots quedaren intrigats i es preguntaven entre ells: Què vol dir això? Ensenya amb autoritat una doctrina nova, fins i tot mana els esperits malignes, i l’obeeixen». I aviat la seva anomenada s’estengué per tota la regió de Galilea. (Mc 1, 21-28) L’Evangeli de Marc que es llegeix aquest diumenge (Mc 1, 21-28) narra un sol episodi en l’inici de l’activitat pública de Jesús. Com sempre, Marc no ens ho conta tot i hem d’endevinar i omplir els espais buits que ens va deixant. Del que es tracta, per tant, és que també nosaltres, com aquells habitants de Cafarnaüm, anem descobrint aquest…
Comments closedespai web de l'autor