Per aquells dies vingué Joan Baptista, que predicava així al desert de Judea: «Convertiu-vos, que el Regne del cel és a prop». És d’ell que deia el profeta Isaïes: «Una veu crida en el desert: “Obriu una ruta al Senyor, aplaneu-li el camí”». Joan duia una capa de pel de camell, es cobria amb una pell la cintura i el seu aliment eren llagostes i mel boscana. Anaven a trobar-lo de Jerusalem, de tot arreu de la Judea i de tota la regió del Jordà, confessaven els seus pecats i es feien batejar per ell al riu Jordà.
Però quan veié que molts dels fariseus i dels saduceus venien a fer-se batejar, els va dir: «Cria d’escurçons, qui us ha ensenyat mai com podreu fugir de la justícia que s’acosta? Demostreu amb fets que us voleu convertir. No visqueu refiats pensant que sou fills d’Abraham, que Déu pot donar fills a Abraham fins i tot d’aquestes pedres. Ara la destral ja està clavada a l’arrel dels arbres, i ja sabeu que l’arbre que no dona bons fruits és tallat i llençat al foc. Jo us batejo només amb aigua perquè us convertiu, però el qui ve després de mi és més poderós que jo, tan poderós que no soc digne ni d’aguantar-li el calçat. Ell us batejarà amb l’Esperit Sant i amb foc. Ja té la pala a les mans per ventar la seva era; el seu blat, l’entrarà al graner, però la palla, la cremarà en el foc que no s’apaga». (Mt 3, 1-12)
Aquest segon diumenge d’Advent l’evangeli ens presenta la figura de Joan Baptista i ho fa d’una manera abrupta. Al principi del seu evangeli, Mateu ens ha parlat del naixement de Jesús, la fugida a Egipte i el retorn, a Natzaret. Ara, de cop i volta, comença a parlar-nos d’aquest personatge, en principi desconegut per al lector, sense advertir que han passat molts d’anys des del naixement, un temps del qual, amb relació a Jesús, no sabem res.
Qui era Joan? Com hem dit, les dades que ens dona Mateu són mínimes. Amb això es diferencia de Lluc, que com sabem ens parla dels seus pares i del seu naixement, el qual és paral·lel gairebé amb el de Jesús. Mateu, com Marc i Joan, no parla per res de tota aquesta història, però no té més remei que parlar de Joan perquè és un dels protagonistes d’un fet essencial en la història de Jesús: el seu baptisme. En tot cas, sabem que el Baptista fou un personatge real i, de fet, si acudim a les fonts extrabíbliques de l’època, aquestes li donen més rellevància que a Jesús, la vida pública del qual va transcórrer de forma ben discreta fins que es va començar a escampar el fet de la seva resurrecció.
En tot cas, no sabem massa bé qui era o què predicava Joan. És bo recordar que el judaisme d’aquell temps estava força dividit. Per una banda, tenim les autoritats religioses, centrades en el temple (sacerdots, saduceus) que vivien en l’opulència i la complicitat amb el poder romà. Per altra banda, hi ha els fariseus, que eren una secta molt més popular, centrada en l’ascetisme, el compliment de la Llei… avui en diríem creients compromesos. Així i tot, encara hi havia grups més radicals, que rebutjaven la religió institucional del temple i els sacerdots, i que fugien de tot plegat, cap al desert, com fou el cas de les comunitats de Qumran. Per tant, és molt possible que aquest fos el cas del grup Joan, una comunitat separada de la resta, que rebien un baptisme purificador mentre esperaven una intervenció divina («Convertiu-vos, que el Regne del cel és a prop») que posés fi a tot el desgavell de corrupció i opressió en què s’havia convertit la societat jueva.
És interessant, en aquest sentit, veure la diferència que feia Joan amb relació a la gent que arribava allà. A la gent comuna, els batejava després que haguessin confessat els pecats. Es convertien i eren acollits al grup, on la força de l’Esperit faria que no tornessin a pecar fins que arribés el Messies de forma imminent. En canvi, quan s’hi acosten fariseus i saduceus, veiem com els insulta i amenaça (fixem-nos en la imatge de la destral) i el seu baptisme ja no és només purificador, sinó que anticipa un baptisme d’Esperit i foc que separarà el gra de la palla.
Com dèiem al principi, saber de Joan és important per què Jesús, pel que sembla, va sentir-se atret per ell i es va fer batiar, i això no és una simple anècdota. A l’hora de llegir l’evangeli, i més en aquest temps d’Advent, pens que és important intentar entendre les inquietuds religioses que podia tenir un adult a la trentena, fill d’una família modesta, que per alguna raó ho deixa tot i s’embarca en una secta antisistema i oposada a la religió oficial dels seus pares. En aquell moment, molt possiblement son pare era mort i Jesús vivia amb sa mare i els germans, els quals apareixeran més endavant quan volen emportar-se’l tot pensant que segurament ha perdut el cap. La decisió que va prendre no degué ser fàcil: abandonar la família era posar-los en una situació de feblesa. Tampoc sabem si ho va fer impulsivament, mogut per alguna experiència forta, o va ser després d’un llarg procés de meditació.
No sabem què va passar pel cap de Jesús, com tampoc sabem què va dur-lo després a abandonar Joan. Tot i la mort prematura d’aquest, el fet és que Jesús no va continuar amb la tradició de Joan i el seu ascetisme, menjant llagostes i vestint una trista pell. Què va passar? Què va fer que Jesús canviés una altra vegada i optés ara per ser un predicador ambulant, que no deia no a un bon dinar?
Tot i que sabem que Jesús era un ésser humà, poques vegades pensam en ell així. Tenim la imatge tendra del nadó al pesebre, com un anunci de bolquers; i tenim la imatge de la passió i del sofriment. Però poques vegades pensam com era Jesús quan tot va començar, abans de veure que les coses acabarien malament, quan vivia en l’entusiasme de la fe, tot pensant que canviaria el món i que la gent escoltaria el seu missatge. Què li passava pel cap, llavors? Era un idealista? Era feliç fent el que feia? O hi havia dies que dubtava que tot plegat tengués sentit?
Per als cristians, Jesús és indiscutiblement el nostre mestre. Dedicar, aquest Advent, un temps a pensar com era, com pensava i com el devien veure els seus amics, la gent més propera, pot ser un exercici molt enriquidor. Tot i que no ho sabrem mai del cert, segurament ens pot aportar una nova perspectiva a l’hora de llegir l’evangeli i entendre la seva Paraula.
Comments are closed.