Per aquells dies, Maria se n’anà decididament a la Muntanya, a la província de Judà; entrà a casa de Zacaries i saludà Elisabet. Tan bon punt Elisabet va sentir la salutació de Maria el nen saltà dins les seves entranyes, i Elisabet, plena de l’Esperit Sant, cridà amb totes les seves forces: «Ets beneïda entre totes les dones i és beneït el fruit de les teves entranyes. Qui soc jo perquè la mare del meu Senyor vingui a visitar-me? Mira: tan bon punt he sentit la teva salutació, el nen ha saltat d’entusiasme dins les meves entranyes. Feliç tu que has cregut! Allò que el Senyor t’ha fet saber, es complirà». (Lc 1, 39-45) El text d’aquest quart diumenge d’Advent, que ens obre ja la porta cap a Nadal, és extremament breu però ple de significat. Les protagonistes són dues dones: Elisabet i Maria. Representen d’alguna manera els temps antics i els nous. Elisabet, Lluc ens ho ha contat abans, és una dona major, esposa d’un sacerdot del temple i que, lògicament, viu a Judea amb el seu espòs i tenen un estatus social rellevant. Maria, en canvi, és una al·lota jove que viu en un poblet de Galilea i…
Comments closedespai web de l'autor