En aquell temps, Joan, que era a la presó, va sentir dir el que feia Crist, i va enviar els seus deixebles per preguntar-li: «Sou vós el qui ha de venir o n’hem d’esperar un altre?». Jesús els va respondre: «Aneu a anunciar a Joan el que veieu i el que heu sentit dir: els cecs hi veuen, els invàlids caminen, els leprosos queden purs, els sords hi senten, els morts ressusciten, els desvalguts senten l’anunci de la bona nova, i feliç aquell que no quedarà decebut de mi». Mentre ells se n’anaven, Jesús es posà a parlar a la gent de Joan: «Què heu sortit a veure al desert? Una canya sacsejada pel vent? Doncs, què hi heu sortit a veure? Un home vestit delicadament? Els qui porten vestits delicats viuen als palaus dels reis. Doncs, què hi heu sortit a veure? Un profeta? Sí, ho puc ben dir, i més que profeta: és aquell de qui diu l’Escriptura: “Jo envio davant teu el meu missatger, perquè et prepari el camí”. Us ho dic amb tota veritat: Entre tots els qui les mares han portat al món no n’hi ha hagut cap de més gran que Joan Baptista; tanmateix el més petit al Regne del cel és més gran que ell». (Mt 11, 2-11)
L’Advent és un temps de preparació per trobar-nos amb Jesús, saber qui és realment per a cada un de nosaltres a la nostra vida. L’evangeli del tercer diumenge continua parlant-nos de Joan Baptista, que també intenta entendre qui era aquell que havia arribat fins a ell i demanat que el bategés. A l’evangeli que avui llegim ha passat molt de temps i Joan està empresonat. Mentrestant l’activitat de Jesús s’ha anat desenvolupant i això ha generat dubtes a Joan: és Jesús realment el Messies? O tot plegat ha estat un error, un malentès?
Els dubtes de Joan són legítims: ell esperava un Messies combatent, que fes servir la destral i el foc. Algú que dejunés i vestís amb vestits de pèl de camell. Jesús no s’assembla massa a aquesta imatge de Messies i per això Joan envia persones de confiança a demanar al Crist (així l’anomena, fent-nos pensar que Joan ho ha tengut clar molt de temps, malgrat els dubtes d’ara) si ell realment és qui esperaven.
Jesús no respon de forma clara i directa, sinó que explica el que fa, seguint les activitats pròpies dels profetes de l’Antic Testament: donar vista als cecs, oïda als sords, etc. Però afegeix novetats: ressuscitar morts i evangelitzar els pobres. I tanca la seva explicació amb una frase contundent -“feliç aquell que no quedarà decebut de mi”-, un missatge ben clar per a Joan i els seus seguidors, per als quals Jesús no acaba de ser aquell que esperaven.
La segona part és una envestida directa als seguidors de Joan. Jesús el reconeix com a profeta, però amb la frase final sembla que l’exclou del Regne: el més petit que entra allà és més gran que ell. Una sentència molt dura que provoca dubtes a molts exegetes, que creuen que és més un afegit posterior que una frase original de Jesús. En tot cas, és important entendre la rivalitat entre les diferents comunitats. Com ja hem comentat en altres ocasions, el moviment de Joan era molt més popular i fort que el de Jesús i és ben comprensible que veiessin en la seva figura un perill, una manera de fer les coses que no acabaven d’entendre i que podia provocar la divisió.
En qualsevol cas, l’exemple de Joan és un bon reflex del que ens pot passar als creients d’avui. Joan, que va conèixer Jesús i la seva connexió amb Déu a través del baptisme, tot i ser un testimoni privilegiat té moments en els quals dubta i cerca respostes, perquè allò que esperava del Messies no es correspon amb el que veu o sent a dir. És lògic, per això, que demani explicacions a Jesús, però aquest no li dona una resposta clara, sinó que es limita a contar-li el que fa. Saber qui és Jesús realment i què cerca de nosaltres no és evident, sinó que cal interpretar i reflexionar. També nosaltres, quan llegim els evangelis, hem de plantejar-nos quina imatge ens hem fet de Jesús i fins a quin punt aquesta imatge es correspon al Jesús de la Bíblia. Perquè és molt fàcil fer-nos una imatge que ens va bé, pensar en un Jesús confortable, que ens donarà allò que volem, però és possible que, com Joan, anem errats.
El Crist que ve a topar-se amb nosaltres és als evangelis, encara que els seus fets i el seu missatge de vegades ens incomodi o no vagi pel camí que ens agradaria. És important pensar sobre això, reflexionar i pregar, sense intentar tergiversar els texts, inventar un Jesús a la nostra conveniència o entristir-nos quan les coses no van a favor nostre. El Jesús que retrata la Bíblia no és sempre un Jesús amable i tou, sinó que exigeix un compromís i una fermesa sense condicions. Davant això, és bo recordar allò que diu als deixebles de Joan: “feliç aquell que no quedarà decebut de mi”.
Comments are closed.