En aquell temps, Jesús encara s’aparegué als deixebles vora el llac de Tiberíades. L’aparició fou així. Es trobaven plegats Simó Pere, Tomàs el Bessó, Natanael, de Canà de Galilea, els fills de Zebedeu i dos deixebles més. Simó Pere els digué: «Me’n vaig a pescar». Els altres li respongueren: «Nosaltres també hi venim». Sortiren tots i pujaren a la barca, però aquella nit no pescaren res.
Quan ja clarejava, Jesús s’aturà vora l’aigua, però els deixebles no el reconegueren. Ell els digué: «Nois, no teniu res per a menjar?». Li contestaren: «No». Els digué: «Tireu la xarxa a la dreta de la barca i pescareu». Ho feren així i ja no la podien treure de tant de peix com hi havia. Llavors aquell deixeble que Jesús estimava diu a Pere: «És el Senyor». Així que Simó Pere sentí aquestes paraules, es posà la roba que s’havia tret i es llançà a l’aigua. Els altres deixebles, que eren només a uns noranta metres de terra, vingueren amb la barca, estirant la xarxa plena de peix.
Quan baixaren a terra veieren un foc, amb peix i pa coent-se sobre les brases. Jesús els diu: «Porteu peixos dels que acabeu de pescar». Simó Pere pujà a la barca i estirà cap a terra la xarxa: hi havia cent cinquanta-tres peixos grossos. Tot i haver-hi tant de peix, la xarxa no s’esquinçà. Jesús els digué: «Veniu a esmorzar». Cap dels deixebles no gosava preguntar-li qui era; ja ho sabien, que era el Senyor. Jesús s’acostà, prengué el pa i els el donava. Igual va fer amb el peix. Era la tercera vegada que Jesús s’apareixia als deixebles després de ressuscitar d’entre els morts.
Després d’esmorzar, Jesús diu a Simó Pere: «Simó, fill de Joan, m’estimes més que aquests?». Ell li contesta: «Sí, Senyor; ja ho sabeu que us estimo». Jesús li diu: «Pastura els meus anyells». Per segona vegada li diu Jesús: «Simó, fill de Joan, m’estimes?». Ell li contesta: «Sí, Senyor, ja ho sabeu que us estimo». Jesús li diu: «Pastura les meves ovelles». Per tercera vegada li diu Jesús: «Simó, fill de Joan, m’estimes?». Pere s’entristí que Jesús li preguntés per tercera vegada si l’estimava, i li contestà: «Senyor, vós ho sabeu tot, ja ho sabeu que us estimo». Li diu Jesús: «Pastura les meves ovelles. T’ho dic amb tota veritat: Quan eres jove, et cenyies tu mateix i anaves on volies, però a les teves velleses, obriràs les mans i un altre et cenyirà per portar-te allà on no vols». Jesús li deia això per indicar com seria la mort amb què Pere havia de donar glòria a Déu. Després d’aquestes paraules, Jesús afegí: «Vine amb mi». (Jn 21, 1-19)
L’evangeli d’aquest Diumenge de Pasqua narra la tercera aparició a l’evangeli de Joan. Es tracta d’un relat estrany carregat de simbolisme.
Estrany perquè al capítol anterior l’evangeli sembla acabat. Molts experts creuen que aquest capítol és un afegit, fins i tot d’un autor diferent, per donar un cert protagonisme a Pere. A l’evangeli de Joan es parla de les negacions d’aquest, però enlloc es diu que es penedeixi, i això podria haver creat algun problema. Altres autors, però, veuen aquest capítol com una descripció de l’Església. A Joan, el capítol 21 seria el que a Lluc són els Fets dels apòstols. Es tracta d’una visió molt interessant i que ens permet fer una lectura que va molt més enllà de la literalitat del text.
El primer que ens crida l’atenció és el context. L’acció passa a Galilea on hi ha Pere amb un grup de deixebles que decideixen, a iniciativa de Pere, anar a pescar. Això ja té poc sentit per què alguns dels presents no eren galileus ni tan sols pescadors. També crida l’atenció que no es parla dels dotze i que allà no hi són tots, sinó només set. Si el número “dotze” evoca les tribus d’Israel, el número “set” és el número dels gentils. El símbol és clar: aquí ja no ens trobam amb la comunitat de seguidors pre-pasqual, sinó en el marc de l’Església de finals del segle I. Per això tots segueixen a Pere: no van a pescar peixos, aquest evangeli no va d’això, sinó a difondre el missatge del Regne. Però la missió no és fàcil i al final de la jornada no han pescat res.
No poden anar sense Jesús i és a partir de la constatació del fracàs que s’adonen de la seva presència. Pere es vesteix, un gest que recorda a Jesús cenyint-se la túnica per rentar els peus, i es llança a l’aigua cap a ell. Tot el que segueix és un símbol de l’Església de la comunitat joànica: la pesca miraculosa, el pa i els peixos, les brases que ens recorden la passió, el gest de repartir el pa, etc. Segons molts de comentaristes, el número 153 era el de la totalitat d’espècies de peixos que es coneixien. La pesca (missió), per tant, no exclou a ningú.
El protagonisme de Pere és més que evident en tot el relat. És el que deixa la barca per anar cap a Jesús, però quan han de dur els peixos, torna a pujar-hi per ser ell el que els treu. El diàleg final entre Jesús i Pere també té un to simbòlic. Tres vegades li demana Jesús si l’estima, i tres vegades Pere li diu que sí. És el mateix número de vegades que Pere el va negar. Els dos primers pics que Jesús li demana empra el verb grec que es refereix a l’amor en general, a l’amor de Déu, per exemple. En canvi, Pere li respon amb el verb que indica l’amor d’amistat. Per tant, a la pregunta de si l’estima, Pere li respon que ell és el seu amic. Només la tercera vegada que Jesús li demana, empra ja el mateix verb de Pere.
El relat d’aquest capítol és, com dèiem, el relat de l’Església que comença a avançar, en la qual trobam un Jesús que sempre hi és present, però no per retreure res a ningú. Un Jesús que ens demana la màxima atenció i que dipositem en ell la confiança. Quan tot sembla perdut, ell és allà per donar-nos una mà. El problema és que no el veurem. Ell espera que l’escoltem sense saber que és ell, com els deixebles que tiraren les xarxes perquè un desconegut els ho va dir. Serà després, quan comencem a pescar, a escampar la paraula, a acostar-nos al malalt o al marginat, quan llavors el veurem a Jesús. Però la primera passa és nostra: sortir, pujar a la barca, llançar les xarxes i no defallir.
Comments are closed.