Jesús, el Messies, vingué al món d’aquesta manera: Maria, la seva mare, promesa amb Josep, abans de viure junts, es trobà que esperava un fill per obra de l’Esperit Sant. Josep, el seu espòs, que era un home bo, no volent fer-ho saber públicament, es proposava de desfer en secret l’acord matrimonial. Mentre ell hi pensava, se li aparegué en somni un àngel del Senyor que li digué: «Josep, fill de David, no tinguis por de prendre a casa teva Maria com a esposa. És cert que ella ha concebut per obra de l’Esperit Sant; ha de tenir un fill i li has de posar el nom de Jesús, perquè ell salvarà dels pecats el seu poble». Tot això va succeir perquè es complís el que el Senyor havia anunciat pel profeta: «La verge tindrà un fill, i li posaran Emmanuel», que vol dir Déu-és-amb-nosaltres. Josep es despertà i, complint el que l’àngel del Senyor li havia manat, la prengué a casa com a esposa. (Mt 1, 18-24)
En aquest darrer diumenge d’Advent es llegeix la història prèvia al naixement de Jesús en la versió de l’evangeli de Mateu. El relat del naixement i la infància de Jesús no apareix en el text de Marc, anterior a la resta d’evangelis. Mateu i Lluc, però, sí que en volen parlar, si bé a diferència del relat de Lluc, que ens parla de l’anunci de l’àngel a Maria, Mateu dona part del protagonisme a Josep per raons que tot seguit entendrem.
Mateu ens conta la història de forma concisa però detallada. Maria és la promesa de Josep i això ja implica, com sabien els seus lectors, un vincle de fidelitat malgrat que encara no visquin junts. Però resulta que Maria es queda embarassada. L’evangelista aclareix tot d’una al lector que l’origen de l’embaràs és l’Esperit Sant, però Josep no ho sap, a això. Per tant, quan sap de l’embaràs de Maria es debat entre denunciar-la, cosa que suposaria la mort de Maria per lapidació, o repudiar-la.
Afortunadament, però, un àngel parla en somnis a Josep i li explica el que està passant i li indica el nom que ha de posar al seu fill. Tot sembla perfectament calculat, però és difícil no preguntar-se sobre el perquè de tota aquesta complicació. Tal vegada Josep no ho acaba d’entendre, però Mateu ho aclareix al lector: tot ha de ser així perquè es compleixi el que va dir el profeta: «La verge tindrà un fill, i li posaran Emmanuel». Emmanuel? No havia de ser Jesús? Sí, i per això Mateu afegeix que “Emmanuel” vol dir Déu-és-amb-nosaltres.
Què cerca contar-nos amb tota aquesta història Mateu? En primer lloc, deixar clar que Jesús és el Messies i que té una vinculació directa amb Déu, ja que ha estat concebut per obra de l’Esperit. Però també diu que Josep l’ha d’acollir com a fill seu i així li pot transmetre el seu llinatge com a descendent de David i, per tant, ser un vertader israelita.
Assumir tot això no és fàcil per un pobre jueu com Josep i ha de fer un acte de fe i acceptar allò que li diu en somnis un àngel. L’actitud de Josep fou un model de fe important en la comunitat de Mateu, que eren perseguits precisament per afirmar que Jesús era el Messies que els profetes havien anunciat. Però també avui és un bon model per nosaltres, ja que el seguiment de Jesús sovint ens pot semblar desconcertant o que xoca amb els costums i la forma de ser de la nostra societat i ens obliga a donar explicacions o a anar contra corrent.
Post scriptum: Aquest capítol 1 de l’evangeli acaba amb un verset que avui no es llegeix i que diu “No hi havia tingut relacions conjugals quan ella tingué el fill. I Josep li va posar el nom de Jesús”. Amb aquestes vint paraules Mateu resumeix el naixement de Jesús. La seva preocupació és deixar clar que Jesús no és el fill biològic de Josep, que Maria és verge quan ell neix i que, malgrat tot, és Josep en el paper de pare que posa el nom a l’infant. Jesús neix, presumiblement, a ca seva, a Betlem, i no hi ha ni pesebre, ni pastorets ni àngels ni res extraordinari.
Com podem imaginar, les diferències amb Lluc són brutals i no podem més que pensar que, com a mínim, un dels dos relats no té cap fonament històric. Possiblement, cap dels dos. Però això tampoc té massa més importància. Els relats de la infància són una manera d’introduir un personatge a l’estil de l’època, on les biografies dels emperadors i de les grans figures històriques solien començar amb un naixement sobrenatural i els evangelis són texts escrits per persones i adreçats a comunitats en un determinat context històric i social. Però, com a creients, no podem oblidar que sobretot són texts inspirats i que, per tant, transmeten un missatge que és aliment per a la fe. Per això és important no llegir les lectures de Nadal com a una historieta cuca i infantil, i cercar, en canvi, la significació profunda que tenen cada un dels seus detalls. Al cap i a la fi, com la resta de la Bíblia, és Paraula de Déu.