En aquell temps, Jesús amb els deixebles baixà de la muntanya i s’aturà en un indret pla on hi havia molts dels seus seguidors i una gentada del poble que havia vingut de tot el país dels jueus, de Jerusalem i de la costa de Tir i de Sidó. Jesús alçà els ulls i digué mirant els seus deixebles: «Feliços els pobres: el Regne de Déu és per a vosaltres. Feliços els qui ara passeu fam: vindrà el dia que sereu saciats. Feliços els qui ara ploreu: vindrà el dia que riureu. Feliços vosaltres quan, per causa del Fill de l’home, la gent us odiarà, us esquivarà, us ofendrà i denigrarà el vostre nom: aquell dia alegreu-vos i feu festa, perquè la vostra recompensa és gran en el cel; igual feien els seus pares amb els profetes.
Però ai de vosaltres, els rics: ja heu rebut el vostre consol. Ai de vosaltres els qui ara aneu tips: vindrà el dia que passareu fam. Ai de vosaltres, els qui ara rieu: vindrà el dia que us doldreu i plorareu. Ai quan tota la gent parlarà bé de vosaltres: igual feien els seus pares amb els falsos profetes». (Lc 6, 17.20-26)
En aquest sisè diumenge del temps d’entre l’any es llegeix el text de Lluc de les benaurances, un text que té el seu paral·lel a l’evangeli de Mateu, si bé amb algunes diferències, com ara que a Mateu el sermó de Jesús es fa en una muntanya i aquí en un pla; o que a Mateu hi ha vuit benaurances i a Lluc quatre.
A l’esplanada on es troba Jesús explica Lluc que hi ha una multitud de gent que provenen de llocs diversos i llunyans, la qual cosa ens fa pensar en l’èxit que començava a tenir Jesús. La gent anava a escoltar Jesús i a ser curats per ell. Malgrat això, Lluc no ens parla del contingut que explicava Jesús sinó que es refereix tot d’una a les benaurances. Fixem-nos, però, que aquestes no van dirigides a la gentada que hi ha allà, sinó a un grup molt concret de persones: els seus deixebles.
Les benaurances a Lluc són quatre, referides als pobres, els que passen fam, ploren o són perseguits, i van seguides per quatre proclames contràries referides als rics, els que estan tips, riuen o els que no són marginats ni mal vists. Els primers seran recompensats i els segons no. El paral·lelisme que fa Lluc ens recorda altres passatges seus com el de l’home ric i Llàtzer, on el primer acaba, un cop mort, al lloc dels turments, mentre que Llàtzer va acompanyat dels àngels al si d’Abraham (Lc 16, 19-31).
En aquest sentit, per tant, les benaurances podrien ser unificades en una sola, referida als pobres, que són aquelles que ploren, que passen fam i que són exclosos i perseguits. La persecució aquí, però, és específica, ja que Lluc parla dels perseguits per causa del Fill de l’home, la qual cosa ha fet pensar als exegetes que es tracta d’un afegit per fer referència als seguidors de Jesús en l’època de Lluc, que eren expulsats de la sinagoga i marginats socialment. Tots aquests seran, per tant, recompensats.
Els altres, els que són rics i no han de plorar perquè tenen per menjar i el reconeixement de la gent, no veuran aquesta recompensa. No ens diu què els passarà, com a la paràbola de l’home ric i Llàtzer, si bé és significatiu que els “ai” que introdueixen els missatges són els propis de les ploraneres dels funerals, per tant, a ells els espera la mort, la negació de la vida. Vol dir això que Jesús condemna els rics? Això no és tan evident si tenim en compte el conjunt de l’evangeli. Per exemple, explica Lluc que quan Jesús es troba a Zaqueu, un home immensament ric, l’acull i va a casa seva i Zaqueu reacciona donant la meitat dels seus béns als pobres (Lc 19, 1-10). Però alerta, donar la meitat implica que Zaqueu segueix essent ric!
Com hem indicat, una lectura particular es pot fer de la quarta benaurança i el quart “ai”, que es refereixen als perseguits per causa del Fill de l’home i aquells dels quals la gent parla bé. És evident que això darrer s’ha d’entendre en el context de la persecució. No es condemna a les persones perquè tenguin un reconeixement social i siguin ben vistes, sinó aquelles que el tenen per estar “instal·lades” en un sistema que persegueix els altres o els margina. Particularment, els perseguits per causa de Jesús.
Sovint s’ha fet de les benaurances una lectura exclusivament moralista o fins i tot tendent a una certa mistificació de la pobresa: els pobres se salven, els rics no —ja hem vist que el cas de Zaqueu ho desmenteix—. Per tant, no pareix que aquesta sigui la intenció de Jesús. Ell no afirma, ni aquí ni enlloc, que ser pobre sigui bo, ni que el nostre objectiu hagi de ser viure en la misèria. Més aviat, les paraules de jesús impliquen el reconeixement del fet que la misèria existeix, sigui en forma de pobresa material, però també en forma de pobresa espiritual, de malaltia o de patiment. Jesús no promet eliminar això, però sí que ens indica la manera de viure-ho i afrontar-ho: el Regne de Déu.
La proposta de Jesús del Regne no és només escatològica, pensada per a l’altra vida, sinó concreta i actual i, per això mateix, revolucionària. La seva proposta implica crear, avui, una nova comunitat humana on la gent s’ajudi i tenguin cura els uns dels altres. Partint, però, d’un realisme evident: sempre hi haurà gent que no s’hi apuntarà; que passarà de tot plegat perquè són rics, estan sadolls i no tenen cap patiment. Però el que aquests no veuen, explica Jesús, és que aquesta situació benestant no és eterna i que quan es topin amb una realitat diferent, no tendran res més enllà del record del que han perdut.
És fàcil per nosaltres caure en el perill de pensar que això és tan sols un problema pels rics i que ja s’ho faran. Però no és així. Recordem que quan Jesús diu “ai de vosaltres els rics”, no ho diu a una multitud anònima, sinó a una minoria de persones: els deixebles. És a dir, ens ho diu a nosaltres! No podem conformar-nos a pensar que els rics són només els milionaris, sinó que també ho som cada un de nosaltres en la mesura que, des de la nostra comoditat, giram la mirada a una altra banda per no veure els pobres i els que pateixen. Però tot arribarà, també el patiment, i per aquells que coneixent-lo han donat l’esquena al Regne se’ls dirà que ara els toca plorar i passar fam, perquè ja han tengut el seu consol.