En aquell temps, Jesús digué als seus deixebles: «Qui m’estima farà cas del que jo dic; el meu Pare l’estimarà i vindrem a viure amb ell. Els qui no m’estimen no fan cas de les meves paraules, que no són meves, sinó del Pare que m’ha enviat. Us he dit tot això mentre era amb vosaltres, però el Defensor, l’Esperit Sant que el Pare enviarà en nom meu, us farà recordar tot el que us he dit i us ho farà entendre. Us deixo la pau, us dono la meva pau. No una pau com la que dona el món. Que s’asserenin els vostres cors, no us acovardiu! Heu sentit que us deia: Me’n vaig, però tornaré. Si m’estimeu, us alegrareu de saber que me’n vaig al Pare, perquè el Pare és més gran que jo. Us ho dic per endavant perquè cregueu quan ho veureu». (Jn 14, 23-29)
Aquest diumenge es llegeix un altre fragment de l’evangeli de Joan que narra un episodi anterior a la mort de Jesús. En aquest fragment, Jesús els acaba d’anunciar que quan ell no hi sigui el Pare els enviarà un altre defensor, l’Esperit Sant. Al fragment que llegim avui es reitera aquest missatge.
En la primera part del fragment, Jesús intenta explicar el sentit de la seva mort. És evident que el missatge va més dirigit als membres de la comunitat postpasqual que als contemporanis de Jesús. El temps passa i no entenen per què Jesús no torna, per què s’ha deixat matar i ara no hi és.
Al text es posa de manifest la connexió de Jesús amb el Pare i, per tant, la presència d’aquest (vindrem, diu, en plural). Però és important fer cas de les paraules de Jesús (els qui no m’estimen no fan cas de les meves paraules), és a dir, dels manaments —recordem que fa poc ha explicat el seu nou manament als seguidors. La importància de les obres, de seguir els manaments té sentit perquè, en temps de Joan, alguns creients defensaven una fe elevada i mistèrica, només per a uns elegits, que els duia a menysprear el món, però també a deixar defora els que no eren creients o que no tenien els seus coneixements. Era els gnòstics, aquells que cercaven conèixer la saviesa de Déu, però desconeixent que aquesta saviesa no és als llibres de teologia ni de filosofia, sinó que es troba en la gent, en la comunitat i en la solidaritat cap als que sofreixen o són marginats i exclosos.
A la segona part del text se’ns explica que el Pare envia l’Esperit Sant, que ajudarà a recordar allò que Jesús ha dit i ho explicarà. És important veure que l’Esperit no és enviat pel Pare com un substitut de Jesús o un mestre alternatiu, sinó que l’envia en nom de Jesús per a completar la seva missió.
Acaba Jesús anunciant que se’n va, però deixa la seva pau, tot demanant que els cors s’asserenin. Les comunitats cristianes d’antany, però també les actuals, sovint viuen moments de confusió i por. Pot ser per persecucions, però també pel desànim o per ser testimonis d’injustícies, de malalties, d’indiferència o de soledat de tanta gent. Jesús no vol que ens acovardim davant això i ens vol transmetre confiança, i fins i tot alegria. La pau de Jesús vol l’absència de violència i de mal, però també cerca la pau interior, els cors serens. Sembla difícil; així i tot, és tan senzill com fer cas de les seves paraules.