En aquell temps, Jesús, en veure aquella multitud de gent, malmenada i desesperançada com les ovelles sense pastor, se n’apiadà, i digué als seus deixebles: «La collita és abundant, però hi ha pocs segadors. Demaneu a l’amo dels sembrats que hi faci anar més segadors». Llavors cridà els seus dotze deixebles i els donà poder de treure els esperits malignes i de guarir tota malaltia. Els noms dels dotze apòstols són, primer Simó, anomenat Pere, i Andreu, el seu germà, Jaume, fill de Zebedeu, i Joan, el seu germà, Felip i Bartomeu, Tomàs i Mateu, el cobrador d’impostos, Jaume, fill d’Alfeu, i Tadeu, Simó, el zelota, i Judes, l’Iscariot, que el va trair. Jesús envià aquests dotze tot fent-los aquestes recomanacions: «No us encamineu a les terres dels pagans ni entreu a la província dels samaritans. Aneu més aviat a les ovelles perdudes del poble d’Israel. Pel camí prediqueu, anunciant que el Regne de Déu és a prop. Cureu malalts, ressusciteu morts, purifiqueu leprosos, traieu dimonis. No heu pagat res per rebre aquest poder; doneu-ho també sense pagar».
Mt 9, 36-10, 8
Reprenem aquest diumenge les lectures del temps d’entre l’any, que en aquest cicle A correspon a l’Evangeli segons Mateu. Ens situem al començament del segon discurs de Mateu. El primer, llegit abans de la Quaresma, fou el de les benaurances, que és el programa bàsic de la predicació de Crist. Aquest discurs va venir seguit d’unes narracions sobre diferents miracles de Jesús i ara comença el segon discurs, denominat apostòlic o missioner, on Jesús envia els seus seguidors. Passem del Jesús que actua, predicant i fent miracles, al Jesús que envia.
Aquest evangeli introductori té tres parts ben diferenciades. La primera parla de la compassió de Jesús cap a la gent, malmenada i desesperançada com les ovelles sense pastor. El verb «se n’apiadà», en l’original grec, té el sentit d’una commoció visceral, no d’una simple llàstima educada. És un terme que Mateu el reserva per a moments densos. Per altra banda, la imatge de les «ovelles sense pastor» és comuna a l’Antic Testament, com ara a Nm 27, 16-17, quan el Senyor demana a Moisès que designi algú (que serà Josuè) perquè Israel no quedi com ramat sense pastor. També la imatge de la collita és comuna, igual que la de la sega, que sol referir-se al judici final.
Tot seguit hi ha una petició de Jesús, que preguin a l’amo dels sembrats que enviï segadors. Qui és l’amo aquí? Podríem pensar que és Déu Pare, però com veurem després, l’amo és Jesús mateix, qui enviarà a la gent a la missió.
La segona part és l’elecció final dels apòstols, un grup heterogeni de dotze persones. Si aquest nombre és original de Jesús o no, no podem tenir-ne cap certesa, si bé és cert que en l’Església més primitiva tenia importància. Pau parla dels Dotze i als Fets, una de les primeres coses que fan és cercar un substitut per ocupar el lloc de Judes. Però més endavant en els Fets, quan moren altres apòstols, no anomenen més substituts i el nombre dotze deixa de tenir importància. També és curiós que els noms dels apòstols que es donen en els diferents evangelis no són coincidents.
La tercera part de l’evangeli d’avui ja fa referència a l’enviament dels apòstols, si bé només a Israel, recuperant aquí la imatge de les ovelles. L’actitud de Jesús de deixar fora els pagans i els samaritans ens pot sorprendre. Alguns creuen que és real, i que va ser l’Església posterior que es va estendre fora d’Israel. Altres pensen que és una manera de Mateu de rebatre les acusacions dels jueus que els cristians, des de Jesús, cercaven fer-se enfora del poble elegit. És una qüestió oberta que no ens ha d’amagar el que és important: Jesús envia els apòstols a anunciar el Regne, però també a curar malalts, ressuscitar morts i treure dimonis; les mateixes coses que feia Jesús. No sempre podran fer-ho, clar, però és important que tenguin clar que tot el que fan és la continuació de l’obra de Jesús. El deixeble prolonga l’obra del Senyor; no en té una de pròpia.
Acaba aquest evangeli amb la gratuïtat: «De franc ho heu rebut, doneu-ho de franc», és la traducció més literal del grec original. La interpretació més immediata és pensar en les possibles recompenses que poguessin rebre els apòstols i que han de rebutjar, però no és absurd lligar-ho amb la gratuïtat de la gràcia.
En resum, hem passat del Jesús que es commou per la gent, malmenada i desesperançada, al Jesús que envia els deixebles. Ell marca el camí, però la feina és també nostra. Commoure’s davant el dolor i les injustícies és bo, però si ens quedam aturats davant això, tot es perd, com el sembrat que es deixa sense segar.