A Cafarnaüm Jesús anà en dissabte a la sinagoga i ensenyava. La gent s’estranyava de la seva manera d’ensenyar, perquè no ho feia com els mestres de la llei, sinó amb autoritat. En aquella sinagoga hi havia un home posseït d’un esperit maligne que es posà a cridar: «Per què et fiques amb nosaltres, Jesús de Natzaret? Has vingut a destruir-nos? Ja sé prou qui ets: ets el Sant de Déu». Però Jesús el reprengué i li digué: «Calla i surt d’aquest home». Llavors l’esperit maligne sacsejà violentament el posseït, llançà un gran xiscle i en va sortir. Tots quedaren intrigats i es preguntaven entre ells: Què vol dir això? Ensenya amb autoritat una doctrina nova, fins i tot mana els esperits malignes, i l’obeeixen». I aviat la seva anomenada s’estengué per tota la regió de Galilea. (Mc 1, 21-28)
L’Evangeli de Marc que es llegeix aquest diumenge (Mc 1, 21-28) narra un sol episodi en l’inici de l’activitat pública de Jesús. Com sempre, Marc no ens ho conta tot i hem d’endevinar i omplir els espais buits que ens va deixant. Del que es tracta, per tant, és que també nosaltres, com aquells habitants de Cafarnaüm, anem descobrint aquest Jesús que se’ns presenta i que vagi creixent en nosaltres la curiositat per saber més coses d’allò que ens proposa.
Comença el relat situant-nos en l’espai i en el temps. Ens trobam a Cafarnaüm, una de les ciutats importants de Galilea. És dissabte i no es fa feina; un dia relaxat en el que els homes van a la sinagoga per escoltar els mestres de la llei. Allà també hi deixen xerrar aquelles persones més cultivades com és el cas de Jesús. Cal pensar, per tant, que era algú ja conegut de la gent que anava allà a sentir-lo. Bé, i què deia Jesús? La sorpresa és que no ho sabem! Marc no diu res sobre això i, en canvi, se centra a explicar la reacció de la gent que hi havia allà. Per com reaccionen ells podem intuir que el que deia Jesús era prou destacable.
Quina és aquesta reacció? Marc ens diu que d’estranyesa. A la gent que escolta per aprendre coses els sorprèn Jesús, no pel que diu, sinó per com ho diu. La seva manera d’ensenyar era diferent a la dels mestres de la llei, que no oblidem que gent docta i preparada. Però aquests mestres no tenien l’autoritat de Jesús, no transmetien la confiança que sí donava Jesús. Què vol dir amb això Marc tampoc queda clar. Els assistents no sabien qui era realment Jesús ni sospitaven que fos el Fill de Déu. Nosaltres ja sabem tota la història, però pels que no la sabien, alguna cosa devia dir aquell natzarè que els encisava fins al punt de deixar de banda els mestres.
Coneixien la persona però realment no coneixien qui era Jesús. Hi havia allà algú, però, que sí sabia qui era ell. I aquest algú no era una persona sinó un esperit maligne. Aquest esperit posseïa un home allà dins. Segurament ningú, ni el mateix posseït, ho sabien, d’altra manera segurament no hagués pogut entrar a la sinagoga. Però en aquell moment, la presència de Jesús fou irresistible per aquell esperit i esclatà de ràbia, cridant allà enmig. Ens podem imaginar l’escena, amb aquell home xisclant mentre la gent que no devia saber què passava ni què li estava dient a Jesús. Perquè li diu que ell és “el Sant de Déu”. Què volia dir? Els d’allà no en degueren fer massa cas, ja que, al cap i a la fi, eren les paraules d’un boig, d’un malalt. En canvi, per nosaltres és la primera vegada que avui sentim la veu de Jesús, que reprèn l’esperit i el fa sortir d’aquell pobre desgraciat. Fixem-nos en el to de veu. Li dona una ordre directe, com un superior es dirigeix a algú inferior, en un llenguatge quasi militar i per això Marc ens diu que la percepció de la gent era que l’esperit obeïa Jesús.
Però Jesús ja no torna a parlar ni a intervenir per a nosaltres. Marc torna fixar l’atenció en els assistents i les seves reaccions. Abans estaven admirats per l’autoritat de Jesús explicant una nova doctrina. Ara ho estan també perquè amb la mateixa autoritat ha expulsat l’esperit maligne. I l’estranyesa torna admiració i la fama de Jesús creix per tot Galilea, amb les conseqüències que això finalment tendrà, com veurem els propers diumenges.
Tot l’evangeli de Marc traspua aquest ambient bèl·lic de lluita amb Satanàs i els esperits malignes. Ho veiérem a les temptacions i ho seguirem veient. Els esperits malignes coneixen Jesús i el rebutgen, intentant sempre obstaculitzar els seus plans i la seva missió. En canvi, avui hem vist un grup de gent que admira Jesús i el segueix amb curiositat, però aquesta gent no sap encara qui és ell. Per això en molts de casos aquest entusiasme inicial s’anirà apagant, sobretot quan veuran que Jesús no és aquell que esperaven, el que els havia de treure el jou dels romans i els havia de dur glòria i riquesa.
Topar-se amb Jesús, escoltar la seva paraula i sentir la seva presència és fonamental per seguir-lo, però no és suficient. Cal conèixer-lo de forma més intensa, veure’ns transformats per ell, comprometre’ns amb la seva missió i això ja és una passa més que pot fer que moltes persones es refredin. El seguiment de Jesús és exigent, no perquè ens imposi grans càrregues, sinó perquè ens demana que ens descarreguem de moltes coses que ens hem acostumat a dur amb nosaltres.
Però la lectura d’avui és optimista i ens convida a seguir escoltant-lo, a sentir curiositat per la seva paraula, per la lectura dels evangelis i per tota la Bíblia en general. No oblidem, però, que també el podem escoltar a través de les persones que parlen amb autoritat i que no sempre són els “mestres de la llei”, sinó que són els malalts, els marginats o els que passen fam i que ens parlen moltes vegades a través de la seva mirada o de gests aparentment insignificants. Només aparentment.