Skip to content

Mes: gener de 2024

Quart Diumenge del Temps Ordinari B

A Cafarnaüm Jesús anà en dissabte a la sinagoga i ensenyava. La gent s’estranyava de la seva manera d’ensenyar, perquè no ho feia com els mestres de la llei, sinó amb autoritat. En aquella sinagoga hi havia un home posseït d’un esperit maligne que es posà a cridar: «Per què et fiques amb nosaltres, Jesús de Natzaret? Has vingut a destruir-nos? Ja sé prou qui ets: ets el Sant de Déu». Però Jesús el reprengué i li digué: «Calla i surt d’aquest home». Llavors l’esperit maligne sacsejà violentament el posseït, llançà un gran xiscle i en va sortir. Tots quedaren intrigats i es preguntaven entre ells: Què vol dir això? Ensenya amb autoritat una doctrina nova, fins i tot mana els esperits malignes, i l’obeeixen». I aviat la seva anomenada s’estengué per tota la regió de Galilea. (Mc 1, 21-28) L’Evangeli de Marc que es llegeix aquest diumenge (Mc 1, 21-28) narra un sol episodi en l’inici de l’activitat pública de Jesús. Com sempre, Marc no ens ho conta tot i hem d’endevinar i omplir els espais buits que ens va deixant. Del que es tracta, per tant, és que també nosaltres, com aquells habitants de Cafarnaüm, anem descobrint aquest…

Comments closed

El dimoni 

Aquesta és una setmana de festes amb fogateres i espectacles a molts d’indrets de la nostra terra, la majoria fent memòria d’un monjo egipci que visqué entre els segles III i IV i que coneixem com a sant Antoni Abad. Si pogués visitar-nos i assistir a alguna d’aquestes celebracions no només no crec que entengués res, sinó que quedaria escandalitzat i molt sorprès de veure que, malgrat per tot arreu s’empra el seu nom, el personatge que se’n duu tota la simpatia i que és ja la icona de la majoria d’esdeveniments no és ell, sinó el seu rival: el dimoni.   Aquesta presència demoníaca generalitzada ens hauria de fer pensar que, en contra d’alguna teologia moderna, el dimoni deu ser un ésser ben real, encara que la gent no cregui en ell. Charles Baudelaire ja ens advertia que la més bella argúcia del diable era persuadir-nos de la seva inexistència. Efectivament, un segle i mig després de ser escrites aquestes paraules, gairebé ningú creu en el dimoni ni li provoca cap temor. Prova d’això són els milers d’infants que s’han disfressat amb les banyes satàniques aquests dies. Però tenim dimonis tot l’any, per exemple, en les sèries de la televisió,…

Comments closed

Tercer Diumenge del Temps Ordinari B

Després d’haver estat empresonat Joan, Jesús es presentà a Galilea predicant la bona nova de Déu; deia: «Ha arribat l’hora i el Regne de Déu és a prop. Convertiu-vos i creieu en la bona nova».   Tot passant vora el llac de Galilea, veié Simó i el seu germà Andreu. Estaven tirant el filat a l’aigua, perquè eren pescadors. Jesús els digué: «Veniu amb mi, i us faré pescadors d’homes». Immediatament abandonaren les xarxes i se n’anaren amb ell.  Poc més enllà veié Jaume, fill de Zebedeu, i el seu germà Joan. Eren a la barca repassant les xarxes. Els cridà immediatament, i ells deixaren el seu pare Zebedeu amb els jornalers a la barca, i se n’anaren amb Jesús. (Mc 1, 14-20)  La lectura de l’Evangeli de Marc, introductòria de la vida pública de Jesús, tot i ser una narració breu ens mostra tres escenes diferents: l’inici de la missió de Jesús, la crida de Simó i Andreu i la que fa després a Jaume i Joan.   En relació amb la primera escena, aquesta situa el lector en el moment inicial de la missió de Jesús i ho fa en un moment i un lloc concret. El moment és l’empresonament…

Comments closed

Segon Diumenge del Temps Ordinari B 

En aquell temps Joan estava amb dos dels seus deixebles i, fixant-se en Jesús que passava, digué: -«Mirau l’anyell de Déu.» Quan els dos deixebles varen sentir que Joan deia això, varen seguir Jesús. Ell es girà i, en veure que el seguien, els demanà: – «¿Què voleu?» Ells li digueren: -«Rabí», que vol dir “mestre”, «¿on habitau?» Jesús els respon: -«Veniu i ho veureu.» Ells hi anaren, varen veure on posava i es quedaren amb ell aquell dia. Eren devers les quatre de la tarda. Un dels dos que havien sentit lo que deia Joan i havia seguit Jesús, era Andreu, el germà de Simó Pere. El primer amb qui Andreu es trobà va ser el seu germà Simó, i li digué: -«Hem trobat el Messies», que vol dir “l’Ungit”. I l’acompanyà on era Jesús. Jesús se’l mirà i li digué: -«Tu ets Simó, fill de Joan. Tu et diràs Quefes, que vol dir Pedra». (Jn 1, 35-42)  La lectura de l’Evangeli de Joan aquest diumenge (Jn 1, 35-42) és un parèntesi pel que fa a l’evangeli propi del cicle B (Marc) a la vegada que presenta un episodi de transició entre el baptisme de Jesús, que Joan no…

Comments closed

Temps de Nadal. Baptisme de Jesús B

«En aquell temps, Joan predicava així: “Després de mi ve el qui és més poderós que jo, tan poderós que no soc digne ni d’ajupir-me a deslligar-li la corretja del calçat. Jo us he batejat només amb aigua; ell us batejarà amb l’Esperit Sant”. Per aquells dies Jesús vingué des de Natzaret de Galilea, i Joan el batejà en el Jordà. A l’instant, quan sortia de l’aigua, veié que el cel s’esquinçava i que l’Esperit, com un colom, baixava cap a ell, i es va sentir una veu des del cel: “Ets el meu Fill, el meu estimat, en tu m’he complagut”». (Mc 1, 7-11)  L’evangeli d’avui tanca el Nadal amb un fet fonamental de la vida de Jesús que no té res a veure amb la seva infantesa. El Jesús de l’evangeli d’avui és un adult que es fa batejar per Joan Baptista. Un fet insòlit, gairebé amb tota seguretat verídic i que ha dut molts de maldecaps als creients des de fa segles: per què Jesús, el Fill de Déu, es batejat?  El relat de Marc és breu: Jesús vingué i Joan el batejà. Això és el que passà i el que veié la gent aquell dia, que…

Comments closed