Solemnitat de sant Pere i sant Pau, apòstols

Diumenge XIII de durant l’any C

En aquell temps, Jesús anà a la regió de Cesarea de Felip, i un cop allà, preguntava als seus deixebles: «Què diu la gent del Fill de l’home? Qui diuen que és?» Ells li respongueren: «Uns diuen que és Joan Baptista, altres, que és Elies, altres, que és Jeremies o algun altre dels profetes». Ell els diu: «I vosaltres, qui dieu que soc?» Simó Pere li contestà: «Vós sou el Messies, el Fill de Déu viu». Jesús li va respondre: «Sortós de tu, Simó, fill de Jonàs: això no t’ho ha revelat cap home de carn i sang, sinó el meu Pare del cel. I ara, també jo et dic que tu ets Pere. Sobre aquesta pedra jo edificaré la meva Església, i les portes del reialme de la Mort no li podran resistir. Et donaré les claus del Regne del cel: tot allò que lliguis a la terra, quedarà lligat al cel, i tot allò que deslliguis a la terra, quedarà deslligat al cel». (Mt 16, 13-19)

Enguany el tretzè diumenge coincideix amb la Solemnitat de sant Pere i sant Pau, que és la festa que celebra la litúrgia i, per aquesta raó, l’evangeli no és el que correspon, de Lluc, sinó un fragment de Mateu. Es tracta d’un fragment molt conegut, que sol suposar el punt d’inflexió dels sinòptics en el que Jesús institueix Pere com a cap de la comunitat una vegada aquest ha confessat que és el Messies.

Pau no apareix a l’evangeli perquè no va conèixer Jesús. No és un testimoni directe del Messies sinó que es va convertir després de la seva mort i de les aparicions del ressuscitat. Així i tot, sabem moltes més coses de Pau que de ningú més del Nou Testament, ja que és l’autor de, que sapiguem prou cert, set cartes que es varen escriure a poc més de vint anys de la mort de Jesús i, per tant, uns quants lustres abans que els evangelis. Les cartes de Pau són un testimoni viu dels primers anys del cristianisme, però també ens donen molta informació de com era ell, de la seva psicologia, del seu caràcter i les seves febleses. En canvi, de Pere en sabem ben poc.

Pere va ser el primer cap de l’Església i sovint se l’identifica amb el primer papa, però Pere no va ser cap papa ni existia el pontificat com a tal. És molt possible que Jesús el fes el primer, el líder dels dotze, malgrat que puguem tenir dubtes del joc de paraules entre Pere i pedra que té sentit en grec, però no en té tant en arameu. Tampoc és tan evident la interpretació tradicional de les paraules de Jesús sobre el caràcter jeràrquic de l’Església (les claus del Regne) ni encara menys el fet que els successors de Pere —suposant que Jesús pensàs en successions— heretessin aquest poder. Si recordem els Fets dels Apòstols, Pere es va oposar als líders de la comunitat de Jerusalem i es va pronunciar a favor de les tesis aperturistes de Pau per tal que els gentils fossin acollits dins la comunitat cristiana sense necessitat de circumcisió ni d’adoptar els costums jueus.

Davant l’entusiasme evangelitzador i aperturista de Pau, Pere apareix com a un home pragmàtic i conciliador. El fet que coneguem més de Pau de vegades provoca que tenguem una imatge pobra de Pere, la qual cosa és injusta. Si Pau és l’apòstol dels gentils i de l’Església oberta, Pere és l’apòstol de la unitat i la conciliació. Per això té molt de sentit celebrar aquesta festa tot recordant que l’obertura no pot funcionar si no hi ha una idea nuclear i una unitat que no permet perdre de vista allò que és essencial. I el que és essencial no és el papa ni el Vaticà ni la jerarquia ni res d’això, sinó allò que Pere confessa: que Jesús és el Messies, el Fill de Déu viu. Això és vital perquè sovint ho perdem de vista i pensam en l’Església i imaginam al papa, els bisbes o la nostra parròquia, el voluntariat de Càritas, els catequistes, l’escola religiosa, les monges del convent… però no pensam que l’Església, essent tot això, no és una construcció humana sinó divina i que Crist és el centre. L’Església, o és cristocèntrica, o és un frau. Això és el Pere afirma i el que Jesús confirma com a revelació directa del Pare. I això és el que predicà Pau fins al darrer dia de la seva vida.

I avui, què diu l’Església del Fill de l’home? Qui diem els creients que és?