En aquell temps, la gent preguntava a Joan: «Així, doncs, què hem de fer?». Ell els responia: «Qui tingui dos vestits, que en doni al qui no en té, i qui tingui menjar, que el comparteixi també amb els altres». Entre els qui anaven a fer-se batejar hi havia també uns cobradors d’impostos que li deien: «I nosaltres, mestre, què hem de fer?». Ell els contestà: «No exigiu més del que està establert». Igualment uns guardes li preguntaven: «Què hem de fer també nosaltres?». Ell els deia: «No forceu ningú amenaçant de maltractar-lo o de denunciar-lo; acontenteu-vos de la vostra soldada».
La gent, que vivia en l’expectació, sospitava si Joan no fora potser el Messies. Ell respongué dient a tothom «Jo us batejo només amb aigua, però ve el qui és més poderós que jo, tan poderós que no soc digne ni de deslligar-li el calçat. Ell us batejarà amb l’Esperit Sant i amb foc. Ja té la pala a les mans per ventar la seva era; el blat, l’entrarà al seu graner, però la palla, la cremarà en un foc que no s’apaga». Amb aquestes i moltes altres exhortacions, Joan anunciava al poble la bona nova. (Lc 3, 10-18)
El text d’aquest evangeli té a Joan Baptista com a personatge central. L’activitat de Joan és sobretot profètica. Aquí sembla que dona consells a la gent que l’escolta, però tot just abans, en la part que no es llegeix avui, Joan es dirigia a la gent que anava allà a batejar-se dient-los coses com aquestes: “Cria d’escurçons! Qui us ha dit que us escapareu del judici que s’acosta?”. No obstant això, la violència verbal de Joan no sembla atemorir massa la gent, que li demanaven aquests consells que llegim avui: què hem de fer?
Aquests consells, exclusius de Lluc, tenen una estructura molt curiosa. Van dirigits a tres grups de persones ben diferents i proposen un nivell d’exigència que també varia de forma significativa. Al principi Joan es dirigeix a la multitud i els diu que han de compartir amb els altres allò que tenen. El segon grup als que es dirigeix eren els cobradors d’imposts, gent mal vista i amb fama de corruptes, als quals no els diu que hagin de compartir res amb ningú, sinó que mirin de no abusar de la gent i demanar-los més del que els pertoca. Molt similar és la referència als guardes, el tercer grup, als quals els diu que no amenacin a la gent i es conformin amb el seu sou, possiblement perquè també devien tenir fama de corruptes.
Podríem pensar que Lluc és condescendent amb els més corruptes i més exigent amb la gent corrent, però no sembla que sigui aquesta una interpretació coherent. Més aviat crec que les paraules del Baptista són un reflex de la situació de violència i opressió d’aquell moment, en el que els abusos de poder i la corrupció institucional estava generalitzada. No hi havia un guarda corrupte, sinó un sistema corrupte que possiblement hauria acabat castigant aquell guarda o cobrador que hagués intentat fer les coses bé. Vist així, és obvi que les exigències que fa Joan a aquests col·lectius ja no són tan suaus com sembla al principi.
Aquesta part inicial de l’evangeli, de to profètic i de denúncia, continua amb un discurs messiànic quan la gent demana si Joan era el Messies. La pregunta és estranya, ja que el Messies que esperaven els jueus no s’assemblava gaire a un predicador del desert sinó més aviat a un rei o un líder polític. Joan deixa clar que ell no ho és i ho explica gràficament amb les diferències del baptisme: el de Joan, només amb aigua, ja que era un baptisme de conversió.; el de Jesús serà amb l’Esperit, però també amb foc. La referència al foc pot tenir també un sentit de purificació, com l’aigua que neteja, però el que segueix al text ens fa pensar amb el foc al qual estan destinats aquells que queden condemnats en el judici final.
Ens trobam a l’inici de l’evangeli i el que explica Joan és, en el fons, un resum del que serà la vida de Jesús. Ell també té una etapa de predicació, de donar consells i d’explicar la vinguda del Regne, però acaba la seva vida quan adquireix la consciència de ser ell el Messies i pren la decisió de dirigir-se a Jerusalem, assumint el risc de ser rebutjat i, finalment, crucificat. Un poc com hauria de ser la vida del creient, complaent amb moltes coses, donant consells i predicant la justícia, però sempre conscients dels riscs i que el nostre missatge, prest o tard, trobarà el rebuig de molta gent.