Skip to content

Etiqueta: Mateu

Diumenge de Rams A

Quan eren prop de Jerusalem, arribaren a Betfagé, a la muntanya de les Oliveres. Allà Jesús envià dos deixebles amb aquest encàrrec: «Aneu al poble d’aquí al davant, i trobareu tot seguit una somera fermada, amb el seu pollí. Deslligueu-la i porteu-me’ls. Si algú us deia res, responeu-li que el Senyor els ha de menester, però els tornarà de seguida». Tot això va succeir perquè es complís el que el Senyor havia anunciat pel profeta: «Digueu a la ciutat de Sió: Mira, el teu rei fa humilment la seva entrada, muntat en una somera, en un pollí, fill d’un animal de càrrega». Els deixebles hi anaren, feren el que Jesús els havia manat, portaren la somera i el pollí, els guarniren amb els seus mantells, i ell hi pujà. Molta gent entapissava el camí amb els seus mantells, altres tallaven branques dels arbres per encatifar el camí i la gent que anava al davant i que el seguia cridava: «Hosanna al Fill de David. Beneït el qui ve en nom del Senyor. Hosanna a dalt del cel». Quan hagué entrat a Jerusalem, s’agità tota la ciutat. Molts preguntaven: «Qui és aquest?». La gent que anava amb ell responia: «És el…

Comments closed

Segon Diumenge de Quaresma A 

En aquell temps, Jesús prengué Pere, Jaume i Joan, el germà de Jaume, els dugué dalt una muntanya alta i es transfigurà davant d’ells. La seva cara es tornà resplendent com el sol, i els seus vestits, blancs com la llum. També se’ls aparegueren Moisès i Elies, que conversaven amb ell. Pere va dir a Jesús: «Senyor, que n’estem, de bé, aquí dalt! Si voleu, hi faré tres cabanes, una per a vós, una per a Moisès i una altra per a Elies». Encara no havia acabat de dir això quan els cobrí un núvol lluminós, i del núvol estant una veu digué: «Aquest és el meu Fill, el meu estimat, en qui m’he complagut; escolteu-lo». En sentir-ho, els deixebles, esglaiats, es prosternaren de front a terra. Jesús s’acostà, els tocà i els digué: «Aixequeu-vos, no tingueu por». Ells alçaren els ulls i no veieren ningú més, sinó Jesús tot sol.  Mentre baixaven de la muntanya, Jesús els manà que no diguessin res a ningú d’aquella visió fins que el Fill de l’home no hagués ressuscitat d’entre els morts. (Mt 17, 1-9)  El segon Diumenge de Quaresma la litúrgia ens proposa escoltar el relat de la transfiguració. Ens trobem a la meitat de la vida pública de Jesús, quan ja…

Comments closed

Primer Diumenge de Quaresma A 

En aquell temps, l’Esperit conduí Jesús al desert perquè el diable el temptés. Feia quaranta dies i quaranta nits que dejunava, i quedà extenuat de fam. El temptador se li acostà i li digué: «Si ets Fill de Déu, digues que aquestes pedres es tornin pans». Jesús li respongué: «Diu l’Escriptura: “L’home no viu només de pa; viu de tota paraula que surt de la boca de Déu”».  Llavors el diable se l’enduu a la ciutat santa, el deixa dalt la cornisa del temple i li diu: «Si ets Fill de Déu, tira’t daltabaix; l’Escriptura diu: “Ha donat ordre als seus àngels que et duguin a les palmes de les mans, perquè els teus peus no ensopeguin amb les pedres”». Jesús li contesta: «També diu l’Escriptura: “No temptis el Senyor, el teu Déu”».  Després el diable se l’enduu dalt una muntanya altíssima, li fa veure tots els reialmes del món i la seva glòria i li diu: «Tot això t’ho donaré si et prosternes i m’adores». Llavors li diu Jesús: «Ves-te’n d’aquí, Satanàs! L’Escriptura diu: “Adora el Senyor, el teu Déu, dona culte a ell tot sol”».  Llavors el diable el deixà estar, i vingueren uns àngels per proveir-lo. (Mt 4, 1-11)  Ens…

Comments closed

Sisè Diumenge del Temps d’entre l’any 

En aquell temps, Jesús digué als seus deixebles: «No us penseu que jo vinc a desautoritzar els llibres de la Llei i dels Profetes. No vinc a desautoritzar-los sinó a completar-los. Us ho dic amb tota veritat: Mentre durin el cel i la terra, no passarà per alt ni la lletra més menuda, ni el tret més insignificant dels llibres de la Llei. Tot es complirà. Per tant, aquell que deixi de complir un dels manaments més petits, i ensenyi els altres a fer el mateix, serà tingut pel més petit en el Regne del cel; però aquell que els compleixi i ensenyi a fer-ho, serà tingut per gran en el Regne del cel. Jo us dic que si no sou més justos del que ho són els mestres de la Llei i els fariseus, no entrareu pas al Regne del cel.  Ja sabeu que als antics els van manar: “No matis”, i tothom que mati, serà reu davant el tribunal. Doncs jo us dic: El qui s’enfadi amb el seu germà, serà reu davant el tribunal. El qui digui al seu germà una paraula de menyspreu, serà reu davant el Sanedrí, i el qui l’insulti, acabarà al foc de…

Comments closed

Cinquè Diumenge del Temps d’entre l’any 

En aquell temps, Jesús digué als seus deixebles: «Vosaltres sou la sal de la terra. Si la sal ha perdut el gust, amb què la tornarien salada? No serà bona per a res. La llençaran al carrer i que la gent la trepitgi.  Vosaltres sou la llum del món. Un poble dalt d’una muntanya no es pot amagar. Tampoc, quan algú encén un llum, no el posa sota una mesura, sinó en un lloc alt, i fa llum a tots els qui són a casa. Igualment ha de resplendir la vostra llum davant la gent. Llavors, en veure el bé que heu obrat, glorificaran el vostre Pare del cel». (Mt 5, 13-16)  L’evangeli que llegim aquest diumenge és la continuació del de diumenge passat. Si ho recordem, després de les primeres vuit benaurances dirigides a tota la multitud que els escolta, Jesús, a la novena, diu als deixebles que seran benaurats també aquells que són perseguits per causa del seu seguiment. Ara Jesús els explica la raó per la qual la seva missió és important: perquè són la sal de la terra i la llum del món. Amb aquestes dues imatges, Jesús dona sentit a la persecució a la qual són sotmesos els seguidors de Jesús (aquí podem pensar que l’evangelista es dirigeix, bàsicament, als membres de la seva comunitat). Però a la vegada, Jesús els dona un missatge important:…

Comments closed

Quart Diumenge del Temps d’entre l’any 

En aquell temps, en veure Jesús les multituds, pujà a la muntanya, s’assegué i els deixebles se li acostaren. Llavors es posà a parlar i els instruïa dient:  «Feliços els pobres en l’esperit: el Regne del cel és per a ells.   Feliços els qui estan de dol: vindrà el dia que seran consolats.   Feliços els humils: són ells els qui posseiran el país.   Feliços els qui tenen fam i set de ser justos: vindrà el dia que seran saciats.   Feliços els compassius: Déu els compadirà.   Feliços els nets de cor: són ells els qui veuran Déu.  Feliços els qui posen pau: Déu els reconeixerà com a fills.   Feliços els perseguits pel fet de ser justos: el Regne del cel és per a ells.   Feliços vosaltres quan, per causa meva, us ofendran, us perseguiran i escamparan contra vosaltres tota mena de calúmnies: alegreu-vos-en i feu festa, perquè la vostra recompensa és gran en el cel. (Mt 5, 1-12a)  L’evangeli d’aquest diumenge és l’inici del Sermó de la Muntanya, el primer dels grans discursos de Jesús que ens ofereix Mateu. La introducció a aquest discurs són les benaurances, que és el que es llegeix avui. Molt s’ha escrit sobre les benaurances i el seu significat, i seria llarg fins i tot fer-ne un esquema.…

Comments closed