En aquell temps, Jesús començà a deixar entendre als deixebles que havia d’anar a Jerusalem, que havia de patir molt de part dels notables, dels grans sacerdots i dels mestres de la Llei, i que havia de ser mort i de ressuscitar el tercer dia. Pere, pensant fer-li un favor, es posà a renyar-lo: «De cap manera, Senyor: a vós això no us pot passar!». Però Jesús es girà i li digué: «Fuig d’aquí, Satanàs! Em vols fer caure, perquè no penses com Déu, sinó com els homes».
Llavors Jesús digué als deixebles: «Si algú vol venir amb mi, que es negui ell mateix, que prengui la seva creu i m’acompanyi. Qui vulgui salvar la seva vida la perdrà, però el qui la perdi per mi, la retrobarà. Què en trauria l’home de guanyar tot el món si perdia la vida? Què podria pagar l’home per rescatar la seva vida? Perquè el Fill de l’home ha de venir en la glòria del seu Pare voltat dels seus àngels, i ell pagarà cadascú segons les seves obres».
Mt 16, 21-27
L’evangeli d’aquest diumenge és la continuació del de diumenge passat, on Pere confessa que Jesús és el Messies. Seguim a Cesarea de Filip, però començam la segona part de l’evangeli, aquella en la qual Jesús posa camí cap a Jerusalem. Aquí el to de la conversa canvia de forma dramàtica quan Jesús dona a entendre que patirà, el mataran i ressuscitarà. Jesús prediu no només la seva mort, sinó també la resurrecció. La historicitat d’això és discutida i segurament aquesta formulació és postpasqual. Això no vol dir, però, que Jesús no fos conscient dels riscs que assumia amb la seva actitud ni de la provocació que podia suposar estendre la seva activitat a Jerusalem.
L’anunci de Jesús degué caure com un poal d’aigua freda als deixebles i Pere, possiblement envalentit pel que Jesús havia dit d’ell abans, el renya. L’actitud de Pere és coherent amb la idea de Messies que tenien tots ells i segurament degué quedar astorat davant la reacció irada de Jesús: «Fuig d’aquí, Satanàs! Em vols fer caure, perquè no penses com Déu, sinó com els homes». La pedra que fa uns moments havia de ser el fonament de l’edifici s’ha convertit en la pedra que vol fer caure Jesús.
Dos detalls a retenir: a l’original grec, el verb que es tradueix per «fuig d’aquí» literalment vol dir passa darrere mi, la qual cosa pot suavitzar l’envestida, ja que era normal que els deixebles anessin darrere el mestre. Alguns autors ho han entès en aquest sentit: Pere, que havia estat exalçat com a líder, ha de tornar al lloc del deixeble. Ho remarca després Jesús, quan li diu que encara pensa com els homes. Un segon detall és la menció a Satanàs, que ens recorda l’episodi de les temptacions. En el fons és el que està fent Pere, possiblement de forma inconscient, quan li ve a dir: si ets el Fill de Déu no deixis que et matin.
Què cal fer, doncs? A continuació Jesús explica quines són les condicions del seguiment: negar-se un mateix, no voler salvar la vida… Algunes expressions ja les havia dit Jesús en el discurs missioner: «Qui no pren la seva creu i em segueix, no és digne de mi. Qui haurà guanyat la seva vida, la perdrà, però qui l’haurà perduda per causa meva, la trobarà» (Mt 10, 38-39), però aquí el to no és el mateix. Després del que ha anunciat Jesús, la creu ja no és una metàfora i perdre la vida pot ser una possibilitat molt real.
Però Jesús no encapçala una missió suïcida. Al final explica que «el Fill de l’home ha de venir en la glòria del seu Pare voltat dels seus àngels, i ell pagarà cadascú segons les seves obres». Qui al principi anunciava la seva mort ignominiosa a la creu com un criminal, al final serà qui vendrà a jutjar en tota la seva glòria. La creu forma part del camí, però no és la meta.
Comments are closed.