En aquell temps, Jesús digué als grans sacerdots i als notables del poble: «Què us en sembla? Un home tenia dos fills. Va anar a trobar el primer i li va dir:
Mt 21, 28-32
—Fill, ves avui a treballar a la vinya.
Ell li va respondre:
—No hi vull anar.
Però després se’n penedí i va anar-hi. Aquell home anà a trobar el segon i li digué el mateix. Ell va respondre:
—De seguida, senyor.
Però no hi va anar.
Quin d’aquests dos va fer la voluntat del pare?
Li responen:
—El primer.
Jesús els diu:
—En veritat us dic que els publicans i les prostitutes us passen al davant en el camí cap al Regne de Déu. Perquè vingué Joan per encaminar-vos a fer el que és just, i no el vau creure; en canvi, els publicans i les prostitutes sí que el van creure. Però vosaltres, ni després de veure això, no us heu penedit ni l’heu cregut».
El d’avui és un evangeli amb un plantejament estrany i, alhora, provocador. Estrany perquè explica una paràbola i fa una pregunta la resposta de la qual és molt òbvia. Provocador, precisament perquè tot plegat acaba sent un parany. Ens trobem ja a Jerusalem i la tensió és evident. Jesús ja ha expulsat els venedors del temple i ara es troba davant les autoritats jueves, que qüestionen la seva autoritat. La d’avui és la primera de les tres paràboles que Jesús usa contra els dirigents. Els diumenges que venen veurem les altres.
Com dèiem és una paràbola que no té massa misteri: un pare dona ordres als fills. Un d’ells remuga, però al final fa el que li diuen; l’altre, en canvi, es passa de llest: diu al pare allò que vol sentir, però no fa el que li manen. Els sacerdots i notables que escoltaven Jesús no tenen massa dubtes sobre qui ho fa bé; tampoc el lector actual en pot tenir.
Tot seguit, la història fa un gir sorprenent. Jesús no cercava una resposta que era ben òbvia. El que cercava era identificar tots aquells que l’escoltaven amb els que no fan la voluntat del pare. No es tracta d’una crítica amable. Ben al contrari, no només els acusa de no fer el que el Pare vol, sinó que afirma que els passaran al davant els publicans (és a dir, els col·laboradors corruptes dels romans) i les prostitutes, possiblement els dos col·lectius més odiats i menyspreats d’Israel.
Per una correcta comprensió del relat, cal tenir en compte que aquesta intervenció ve motivada per un diàleg anterior en el qual Jesús intenta que aquestes autoritats es pronunciïn sobre el Baptista i la gent que el seguia, cosa que no fan. És amb motiu d’això que Jesús reacciona d’aquesta manera: les prostitutes i els publicans, tot i la seva condició pecadora, sí que anaren a Joan i, per això, aquests passen pel davant de les autoritats i les persones més respectables. Un detall pot passar desapercebut i és ben important: el temps verbal, en present («…les prostitutes us passen al davant»). Jesús no els diu als notables que publicans i prostitutes els passaran al davant al cel ni en un futur, sinó que és ara que ja els precedeixen.
No hem de cometre l’error, però, de pensar que Jesús criminalitza les autoritats religioses, canviant el sentit de la Llei (ara els bons són els publicans). Com a la paràbola, aquí no hi ha bons i dolents, sinó dos grups de persones que actuen de forma distinta davant la crida de Déu. I els que ho fan bé no són els que són sempre bons (cap d’ells ho és; ningú és sempre bo, sempre perfecte), sinó aquells que són capaços de ser-ne conscients i canviar de parer. Dir que sí inicialment, aparèixer públicament com un bon creient, no dona cap mèrit. Canviar de manera de ser i actuar, sí. El missatge no és nou: el que Jesús diu als notables, temps enrere ho havia dit als deixebles: «No tothom qui em diu: «Senyor, Senyor», entrarà al Regne del cel, sinó el qui fa la voluntat del meu Pare del cel» (Mt 7,21).
Comments are closed.