En aquell temps, Jesús prengué Pere, Jaume i Joan, el germà de Jaume, els dugué dalt una muntanya alta i es transfigurà davant d’ells. La seva cara es tornà resplendent com el sol, i els seus vestits, blancs com la llum. També se’ls aparegueren Moisès i Elies, que conversaven amb ell. Pere va dir a Jesús: «Senyor, que n’estem, de bé, aquí dalt! Si voleu, hi faré tres cabanes, una per a vós, una per a Moisès i una altra per a Elies». Encara no havia acabat de dir això quan els cobrí un núvol lluminós, i del núvol estant una veu digué: «Aquest és el meu Fill, el meu estimat, en qui m’he complagut; escolteu-lo». En sentir-ho, els deixebles, esglaiats, es prosternaren de front a terra. Jesús s’acostà, els tocà i els digué: «Aixequeu-vos, no tingueu por». Ells alçaren els ulls i no veieren ningú més, sinó Jesús tot sol.
Mentre baixaven de la muntanya, Jesús els manà que no diguessin res a ningú d’aquella visió fins que el Fill de l’home no hagués ressuscitat d’entre els morts. (Mt 17, 1-9)
El segon Diumenge de Quaresma la litúrgia ens proposa escoltar el relat de la transfiguració. Ens trobem a la meitat de la vida pública de Jesús, quan ja ha dit als seguidors que haurà de patir molt, cosa que provoca la reacció de Pere. També recorda Jesús que el seu seguiment implica negar-se a si mateix i carregar la creu. Òbviament, després de la creu ve la vida i la transfiguració és una anticipació d’aquest moment. Així, sis dies més tard, suposam que amb elsànims més tranquils, Jesús s’enduu Pere, Jaume i Joan a dalt d’una muntanya per contemplar quelcom extraordinari. Tan interessant és, per tant, saber què passa, com conèixer quina és la reacció dels deixebles.
Ens trobem davant una teofania, una manifestació perceptible de la divinitat, que ens recorda altres esdeveniments, com la trobada de Moisès al Sinaí. Les muntanyes tenen sovint una connotació sagrada pel fet de la seva alçada, que l’aproxima a Déu, i per la seva inaccessibilitat: acostar-se al sagrat mai és senzill.
Allà dalt Jesús es transfigura, «la seva cara es tornà resplendent com el sol, i els seus vestits, blancs com la llum». Es tracta d’una imatge que ens vol mostrar la lluminositat que desprenia Jesús, al qual veien els deixebles per primera vegada en la seva glòria. Tot seguit apareixen dos personatges: Moisès i Elies. D’alguna manera, la seva presència ve a confirmar el caràcter messiànic de Jesús: Moisès és l’alliberador del poble i el que fa d’intermediari amb Déu per crear l’Aliança amb Israel. Elies, per la seva part, és un dels més grans profetes de l’Antic Testament i, a més, hi havia la creença entre els jueus del temps de Jesús que havia de tornar anunciant l’arribada del Messies. Per això la seva presència allà volia certificar el caràcter messiànic de Jesús.
Quina és la reacció dels deixebles? Igual que ja feia Marc, Mateu personifica aquesta reacció en Pere, que proposa a Jesús fer tres cabanes, una per a ell, una per a Moisès i la tercera per a Elies. Si, sis dies abans, Pere havia confessat que Jesús era el Messies, però no havia entès ben bé què volia dir això i va acabar qualificat de Satanàs, ara tampoc sembla que acabi d’entendre massa. Al contrari, la seva actitud («que n’estem de bé aquí dalt») pareix que és la d’aquell que no es vol moure d’allà, que no vol tornar a baix on Jesús ja els ha dit que tot passa per la mort en la creu.
Davant l’actitud de por i incomprensió dels deixebles en la transfiguració, es produeix pròpiament la teofania, quan un núvol els cobreix, tot indicant la presència del Déu, Aquell que no pot ser vist per ningú. Del núvol surt la seva veu que proclama «Aquest és el meu Fill, el meu estimat, en qui m’he complagut; escolteu-lo». La similitud amb el baptisme de Jesús és evident, però afegeix una cosa important, una ordre ben clara i directa: «escolteu-lo». Sembla remarcar la necessitat d’atendre el que Jesús els diu, malgrat que no sigui precisament un camí de roses.
De forma immediata a sentir la veu de Déu, els tres deixebles queden prosternats i morts de por, fins al punt que Jesús s’ha d’acostar a ells i tocar-los. Quan aixequen el cap, tot s’ha esvaït. Baixant de la muntanya, Jesús els demana silenci sobre què han vist fins que ell ressusciti d’entre els morts.
La transfiguració és un esdeveniment dirigit als tres apòstols per tranquil·litzar-los, per fer-los veure que el patiment que ha de venir té un sentit i que el que és important ara és escoltar Jesús i seguir les seves indicacions. Un missatge que ens podem aplicar a nosaltres avui i recordar que, abans de saber què fer o abans de demanar una cosa o una altra, és primordial escoltar.