En aquell temps, Jesús digué: «Us enalteixo, Pare, Senyor del cel i de la terra, perquè heu revelat als senzills tot això que heu amagat als savis i als entesos. Sí, Pare, així us ha plagut a vós. El Pare ho ha posat tot a les meves mans. Fora del Pare, ningú no coneix veritablement el Fill; igualment, ningú no coneix veritablement el Pare, fora del Fill i d’aquells a qui el Fill el vol revelar. Veniu a mi tots els qui esteu cansats i afeixugats; jo us faré reposar. Accepteu el meu jou, feu-vos deixebles meus, que jo soc benèvol i humil de cor, i trobareu el repòs que tant desitjàveu, perquè el meu jou és suau, i la meva càrrega lleugera».
Mt 11, 25-30
Després del discurs missioner, Jesús continua fent camí per Galilea i no té gens de por de proferir fortes crítiques a aquelles ciutats, com Corazín o Betsaida, que no s’han convertit a pesar dels miracles. Però a l’evangeli d’avui Jesús s’atura per pregar. Si ens hi fixem, aquest fragment és un conjunt de tres parts, que possiblement venen de moments i tradicions diferents, i que Mateu posa juntes. Tres parts en les quals Jesús parla del Pare, a la primera; d’ell mateix, a la segona; i de nosaltres a la tercera.
La primera part és una acció de gràcies dirigida al Pare, que ha revelat la Paraula als senzills i l’ha amagada als savis. Això no s’ha d’entendre com una invitació a la ignorància. La saviesa, en temps de Jesús i també en els escrits més tardans de l’Antic Testament, era considerada un do diví. La crítica no és als savis sinó a la conducta d’aquells que, a pesar de la seva saviesa, rebutgen a Jesús. Més que una crítica al coneixement, ho és al seu mal ús: no és savi aquell que, per molt que sàpiga, no es troba obert a Déu.
La segona part també parla de saviesa però en un sentit molt diferent i, en certa manera, enigmàtic. Ens diu que el Pare ho ha posat tot en mans de Jesús, però a què es refereix? Podem pensar que és aquesta saviesa, allò que Jesús revela. Llavors deixa clar que Jesús és qui revela el Pare i que ningú pot conèixer el Pare si no li és revelat per Jesús. Els termes de Mateu ens recorden molt a l’evangeli de Joan. Per altra banda, cal tenir present que conèixer, en termes bíblics, no implica només tenir informació d’algú, sinó que suposa també una relació íntima amb la persona que es coneix.
Fixem-nos, però, en un detall important: abans Jesús ens diu que fora del Pare ningú coneix veritablement el Fill. És a dir, a través del Fill coneixem el Pare, però no ens diu que el Pare ens permeti conèixer veritablement el Fill. Malgrat la seva humanitat i la seva presència en la història, ningú pot conèixer veritablement a Jesús. Podem saber qui era Jesús, què deia i que espera de nosaltres. Podem seguir-lo. Però en molts d’aspectes, no oblidem que Jesús sempre serà un misteri.
En la tercera part, Jesús parla com la Saviesa. Recordem si més no l’Eclesiàstic (51, 23.26): «Acosteu-vos a mi, els qui no teniu instrucció, i quedeu-vos a l’escola de la saviesa. Doblegueu el coll sota el seu jou i rebeu-ne la instrucció. És ben a prop vostre per a trobar-la». Per als jueus, la Llei era un jou que havien de suportar amb gust i per agradar a Déu. Jesús afirma que ell és el jou i que és lleuger, perquè, a diferència de la Llei que defensaven els mestres de la Llei, ell és benèvol i humil de cor. Jesús, per tant, no lleva el jou, però el fa lleuger. Tampoc hem de confondre el repòs amb la inactivitat, sinó amb la pau dels que troben el seu lloc davant Déu.
Comments are closed.