En aquell temps, Jesús parlà així: «Us ho dic amb tota veritat: el qui no entra per la porta al corral de les ovelles, sinó que salta per un altre indret, és un lladre o un bandoler. El qui entra per la porta és el pastor de les ovelles: el guarda li obre la porta, i les ovelles reconeixen la seva veu; crida les que són seves, cadascuna pel seu nom, i les fa sortir. Quan té a fora totes les seves, camina al davant, i les ovelles el segueixen, perquè reconeixen la seva veu. Però si és un estrany, en lloc de seguir-lo, en fugen, perquè no reconeixen la veu dels estranys». Jesús els parlà amb aquest llenguatge, però ells no entengueren què volia dir. Jesús continuà: «Us ho dic amb tota veritat: Jo soc la porta de les ovelles. Tots els qui havien vingut abans que jo eren lladres o bandolers, però les ovelles no en feien cas. Jo soc la porta. Els qui entrin passant per mi, se salvaran de tot perill, podran entrar i sortir lliurement i trobaran pasturatges. Els lladres només venen per robar, matar i fer destrossa. Jo he vingut perquè les ovelles tinguin vida, i en tinguin a desdir». (Jn 10, 1-10)
El quart Diumenge de Pasqua és conegut com el diumenge del bon pastor, en referència a les lectures que es fan del capítol 10 de l’evangeli de Joan. Es tracta d’un dels discursos més coneguts de Jesús i evoca la imatge bíblica del pastor que pastura el ramat, que fàcilment ens fa pensar amb el Salm 23, aquell que comença dient “el Senyor és el meu pastor…”. A l’Antic Testament, era molt comuna la imatge del Senyor com a pastor d’Israel i allà com en altres indrets la figura del pastor s’equiparava a la del rei. Per tant, el bon pastor per a la cultura del moment era la imatge del que avui en diríem bon govern.
En aquest cicle A, la lectura que ens proposa la litúrgia és la part inicial d’aquest capítol. Anem a veure algunes pistes per ajudar a la lectura.
1. El context és la festa del Temple de Salomó, però Jesús, amb la imatge del pastor i del tancat de les ovelles, ens està parlant d’un temple nou que és ell.
2. El text té un sentit pasqual. Quan parla de les ovelles que reconeixen el pastor ens evoca les aparicions de Crist, que només és reconegut per la seva paraula o per segons quins gests. També és un avís d’advertència cap als falsos messies, aquells que cerquen enganar les ovelles per endur-se-les, lladres que només venen per fer destrossa.
3. Tot plegat té, a més, un sentit cristològic. Jahvè, que a l’Antic Testament era el pastor d’Israel, aquí és representat aquí com el guarda del corral que obre la porta al Crist-pastor. El relat que segueix ens parla de la identitat de Jesús. Els jueus no creuen el que diu per què no el reconeixen, no identifiquen la veu ni saben qui és. Els seguidors sí que ho saben i el segueixen. Un element clau en aquesta identitat és la unitat amb el Pare: “Jo i el Pare som u”. Més endavant, a la pregària sacerdotal abans de ser apressat, Jesús demanarà al Pare que inclogui els seus deixebles: “Jo no em quedo més al món, però ells s’hi queden, mentre que jo vinc a tu. Pare sant, guarda’ls en el teu nom, el nom que m’has donat, perquè siguin u com ho som nosaltres” (17, 11).
4. Els seguidors de Jesús, però, no entenen què els diu. Reconeixen en ell la figura familiar del pastor, però segurament intueixen que Jesús els vol dir alguna cosa més. Per explicar-ho Jesús s’identifica ara amb la porta del corral. Fixem-nos, però, amb un detall important. Les ovelles de Jesús no entren en un tancat per quedar-hi, que seria el que s’hauria d’esperar, sinó que van a un lloc on sempre podran entrar i sortir: “Els qui entrin passant per mi, se salvaran de tot perill, podran entrar i sortir lliurement i trobaran pasturatges”. Passar a través de Jesús no ens ferma. Ben al contrari, ens protegeix de forma que podem ser més lliures que abans, perquè sent seguidors seus obtenim una seguretat que no teníem. Aquesta idea contrasta amb la visió crítica que sovint es fa de comparar el seguiment de Crist com a una actitud gregària que implica renunciar a la individualitat, però també és un advertiment contra certs rigorismes que alguns defensen dins de la mateixa Església.
El ramat de Jesús és un ramat lliure que pot entrar i sortir quan vulgui, sempre que tengui clar qui és el bon pastor i reconegui la seva veu. A partir d’aquí, és més que improbable que ningú es faci massa enfora del ramat, sobretot perquè, recordant el Salm, és a prop del Bon Pastor on trobarem els prats més deliciosos.
Comments are closed.