En aquell temps, Jesús cridà els dotze i començà d’enviar-los de dos en dos. Els donà poder sobre els esperits malignes i els recomanà que, fora del bastó, no prenguessin res per al camí: ni pa, ni sarró, ni diners, ni un altre vestit, i només les sandàlies per calçat. I els deia: «A la primera casa on us allotgeu, quedeu-vos-hi fins que marxeu d’aquell lloc. Si en un lloc no us volen rebre ni escoltar, a l’hora de sortir-ne, espolseu-vos la terra de sota els peus, com una acusació contra ells». Els dotze se’n van anar i predicaven a la gent que es convertissin. Treien molts dimonis i ungien amb oli molts malalts, que es posaven bons. (Mc 6, 7-13)
Diumenge passat l’evangeli narrava el fracàs de Jesús a Nazaret, el seu poble, on la gent el rebé amb indiferència i no va poder fer miracles per la manca de fe. Jesús, però, no es desanimà i sortí d’allà per anar a altres llocs. Avui veiem, a més, que envia els dotze apòstols en missió. No només no es desanima, sinó que ja no es limita a ser ell l’únic que va d’un cap a l’altre predicant.
Aquest seria un bon resum de l’evangeli d’avui, tal vegada una lectura massa ràpida. En canvi, si ho llegim acuradament, trobarem matisos interessants a tot allò que hem dit.
1) Jesús envia els apòstols de dos en dos, cosa poc usual en un ofici, el de predicador o de profeta, més aviat singular. Fer feina en parella pot tenir diversos objectius, des de donar més seguretat per allò de no estar sols si les coses es compliquen, o evitar abusos i corrupció, de forma que la feina d’un sempre es troba vigilada pel seu company. Els falsos predicadors i profetes que s’aprofitaven de la gent no era una realitat desconeguda a la Galilea del segle I. Saber per què ho fa Jesús és molt difícil d’esbrinar.
2) Jesús els dona poder sobre els esperits malignes, que és una forma d’investir-los d’autoritat, però no especifica la missió i el lector ho ha de suposar. Fins al final, no veurem que van a predicar i a curar.
3) Vol que surtin sense menjar, roba de recanvi, doblers… Tot plegat és estrany ja que el grup de Jesús sí que tenia menjar, com ara pans, i doblers, els que guardava Judes. Per altra banda, sí que permet bastó i sandàlies, dos objectes que en el mateix relat descrit a l’evangeli de Mateu aquest es prohibeixen de forma expressa. En tot cas, aquesta imatge d’austeritat extrema recorda més la del Baptista que la del grup de Jesús.
4) Jesús els prepara per al fracàs —ell acaba d’experimentar-lo amb els seus veïns de tota la vida— i deixa clar que han d’anar-se’n d’allà on no els volen. No només no han d’insistir, sinó que han de deixar clara la seva acusació amb un gest ben evident. Avui xoca un poc aquesta actitud que sembla fins i tot intransigent, però és que massa vegades pensam que l’evangeli és una proposta negociable i no és així. La radicalitat és essencial en el missatge de Jesús, ens agradi o no.
5) Al final sabem què feien els dotze: predicar la conversió, a més de treure dimonis i curar malalts ungint-los amb oli. Resulta curiós comprovar el caràcter limitat de la missió. En primer lloc, només prediquen la conversió i no parlen del Regne de Déu. Per tant, els apòstols segueixen encara en el mateix estadi que el Baptista, que predicava el perdó i la conversió. És significatiu també que ells no curen a través de la paraula o la imposició de mans, sinó que ho fan ungint amb oli, un element que serà d’ús habitual en les primeres comunitats cristianes però que mai empra Jesús.
Ens trobam per tant, davant un evangeli de missió on les coses no són ben bé com semblen. No és suficient ser enviats ni tenir l’autoritat per fer coses per poder ser eficaços. Els apòstols, tot i ser els dotze elegits, no aconsegueixen plenament el que havien de fer perquè malgrat complir totes les indicacions, encara no havien fet seu el missatge de Jesús. Encara no entenien qui era ell ni que significava el seu Regne.
Per altra banda, però, el fet d’acostar-se a la gent i explicar el missatge de l’evangeli també és una manera d’aprofundir en la fe personal. Un bon mestre aprèn sempre dels seus alumnes; si no ho fa, si pensa que els més petits no poden aportar res a la seva persona, és que no és un bon mestre. La lliçó de Jesús avui tal vegada és una convidada a sortir despullats de tot el que ens estira i ens aporta seguretat, i acostar-nos a la gent amb el cor obert i amb la senzillesa que requereix la predicació de l’evangeli. Sense por al fracàs, però tenint sempre present que l’èxit que puguem tenir mai serà per mèrit nostre.