Mes: juliol de 2024

En aquell temps, els apòstols es reuniren amb Jesús i li parlaren de tot el que havien fet i ensenyat. Ell els diu: «Veniu ara tots sols a un lloc despoblat i reposeu una mica». Perquè molta gent anava i venia i no els deixava temps ni per menjar. Se n’anaren, doncs, tots sols amb la barca cap a un lloc despoblat. Però algú els veié quan marxaven; molts ho van saber, van córrer a peu de tots els pobles i arribaren primer que ells. Quan Jesús desembarcà veié una gran gentada i se’n compadí, perquè eren com ovelles sense pastor. I es posà a instruir-los llargament. (Mc 6, 30-34) L’evangeli d’aquest diumenge ens ofereix un relat ben estival: parla de la necessitat de descans, d’anar a un lloc per desconnectar i d’un viatge amb barca. També ens recorda la responsabilitat que tenim cap a la gent que ens envolta i que demana la nostra atenció. El text el podem llegir i interpretar des de dues perspectives diferents, però que es complementen. Per una banda, podem entendre el text des de la perspectiva de Jesús i dels apòstols. Aquests han tornat de la seva missió i expliquen a Jesús el…

En aquell temps, Jesús cridà els dotze i començà d’enviar-los de dos en dos. Els donà poder sobre els esperits malignes i els recomanà que, fora del bastó, no prenguessin res per al camí: ni pa, ni sarró, ni diners, ni un altre vestit, i només les sandàlies per calçat. I els deia: «A la primera casa on us allotgeu, quedeu-vos-hi fins que marxeu d’aquell lloc. Si en un lloc no us volen rebre ni escoltar, a l’hora de sortir-ne, espolseu-vos la terra de sota els peus, com una acusació contra ells». Els dotze se’n van anar i predicaven a la gent que es convertissin. Treien molts dimonis i ungien amb oli molts malalts, que es posaven bons. (Mc 6, 7-13) Diumenge passat l’evangeli narrava el fracàs de Jesús a Nazaret, el seu poble, on la gent el rebé amb indiferència i no va poder fer miracles per la manca de fe. Jesús, però, no es desanimà i sortí d’allà per anar a altres llocs. Avui veiem, a més, que envia els dotze apòstols en missió. No només no es desanima, sinó que ja no es limita a ser ell l’únic que va d’un cap a l’altre predicant. Aquest seria…

En aquell temps, Jesús anà a Natzaret, el seu poble, acompanyat dels seus deixebles. El dissabte començà a ensenyar a la sinagoga. Tothom, en sentir-lo, se n’estranyava i deia: «D’on li ve tot això? Què és aquest do de saviesa i aquests miracles que es realitzen per les seves mans? No és el fuster, el fill de Maria, parent de Jaume, de Josep, de Judes i de Simó? I les seves parentes, no viuen aquí entre nosaltres?». I se n’escandalitzaven. Jesús els digué: «Els profetes només són mal rebuts en el seu poble, en la seva parentela i entre els de casa seva». I no hi pogué fer cap miracle; només va imposar les mans a uns quants malalts, que es van posar bé. I el sorprenia que no volguessin creure. Després recorria les viles i els pobles i ensenyava. (Mc 6, 1-6) Aquest evangeli ens conta un dels episodis més sorprenents de la vida pública de Jesús, quan la gent del seu poble, els que el varen veure créixer, desconfien d’ell i no creuen en el seu missatge. En principi tot comença com sempre, amb Jesús predicant a la sinagoga a la sinagoga del poble, però la sorpresa de…