En aquell temps, Jesús digué als seus deixebles: «Encara tinc moltes coses per dir-vos, però ara seria per a vosaltres una càrrega massa pesada. Quan vindrà el Defensor, l’Esperit de veritat, us guiarà cap al coneixement de la veritat sencera, perquè ell no parlarà pel seu compte: dirà tot el que sentirà dir i us anunciarà l’esdevenidor. Ell em donarà glòria, perquè tot allò que anunciarà ho haurà rebut d’allò que és meu. Tot el que és del Pare és meu; per això dic que tot allò que us anunciarà, ho rep d’allò que és meu». (Jo 16, 12-15)
La Solemnitat de la Santíssima Trinitat se celebra aquest diumenge, tot just després de la Pentecosta. El fragment que es llegeix és de l’evangeli de Joan i forma part d’un dels seus llargs diàlegs. La lectura del passatge s’ha de fer tenint en compte el moment en el qual s’escriu això, cap a finals del segle I. Han passat ja dues generacions des de la Pasqua i les comunitats cristianes, que coneixen els fets i les dites de Jesús a través dels evangelis i els testimonis dels altres creients, van conformant una teologia, una explicació de qui era Jesús i del que significa l’experiència creient. El que es diu a l’evangeli de Joan no s’hagués entès en temps de Jesús ni tampoc en els anys immediatament posteriors. Amb l’Esperit, a poc a poc els seguidors van construint un contingut de fe per anar caminant “cap al coneixement de la veritat sencera”.
Aquí apareix, per tant, l’Esperit, el que guia i el que no parla pel seu compte sinó que conta allò que ha sentit abans. L’evangeli de Jesús és per tota l’eternitat i el Defensor no ve per modificar-lo o superar-lo, sinó per permetre entendre’l en la seva profunditat. El lligam del Defensor amb Jesús és evident: ell dona glòria a Jesús i anuncia el que és de Jesús. Però Jesús rep tot allò que és del Pare, per tant, el que ensenyarà el Defensor prové també del Pare.
L’Esperit de la veritat ha de venir per guiar els seguidors de Jesús, per parlar-los i anunciar-los allò que ve de Jesús. Hi ha una vocació de proximitat de l’Esperit que d’alguna manera suplirà l’absència de Jesús. L’Esperit ens acosta Déu d’una forma íntima. Si amb Jesús podien sentir la presència de Déu al costat, amb l’Esperit Déu penetra dins el cor del creient.
En l’evangeli de Joan, que és el més tardà dels quatre, tenim una major aproximació al dogma de la Trinitat. Aquest dogma no és altra cosa que la formulació de l’Església per explicar aquesta triple experiència de Déu dels cristians, que segueixen creient en un Déu que és únic, però que en la història i en la vida de les persones se’ns presenta de formes diverses.
Com moltes experiències, sovint és més fàcil entendre’l amb imatges que amb paraules. Per exemple, entendre Déu com el sol: el Pare seria l’astre que veiem dominant tot l’univers visible, una esfera lluminosa que no podem tocar ni acostar-nos-hi, ni tan sols mirar-la directament, com passava en el Sinaí; Jesús seria la llum del sol, que ens arriba directament i ens permet veure i entendre el que ens envolta; l’escalfor del sol, que permet la vida a la Terra, seria l’Esperit. Tres manifestacions d’un sol astre (Déu).
No obstant això, no s’ha de caure en la temptació de voler explicar els misteris i fer-los entenedors, perquè quan s’expliquen se simplifiquen i perden molta part de la seva essència. Pensar que ho hem entès només ens indica el contrari: que anem errats, que allò en què pensam que és Déu segur que no ho és. Les imatges ajuden, sí, com ajuda agafar un poal d’aigua de la mar per veure com és, analitzar-la i guardar-la com a record. Però pensar que amb això ja en tenim prou per entendre els oceans no només és senzillament ridícul, sinó que acaba fent que el nostre interès a submergir-nos en el misteri de la seva immensitat disminueixi. El Misteri no pot deixar de ser misteri.