En aquell temps, Jesús digué als seus deixebles: «Si m’estimeu, guardareu els meus manaments; jo pregaré el Pare, que us donarà un altre Defensor, l’Esperit de la veritat, perquè es quedi amb vosaltres per sempre. El món no el pot rebre, perquè no és capaç de veure’l ni de conèixer-lo, però vosaltres sí que el coneixeu, perquè habita a casa vostra i està dins de vosaltres. No us deixaré orfes: tornaré a venir. D’aquí a poc, el món ja no em veurà, però vosaltres sí que em veureu, perquè jo visc, i vosaltres també viureu. Aquell dia sabreu que jo estic en el meu Pare, i vosaltres en mi, i jo en vosaltres. El qui m’estima és aquell que té els meus manaments i els compleix; el meu Pare l’estimarà, i jo també l’estimaré i me li faré conèixer clarament». (Jn 14, 15-21)
L’evangeli d’aquest diumenge continua el que llegírem diumenge passat. Jesús els explica als deixebles que quan ell no hi sigui, el Pare els donarà un altre Defensor, l’Esperit de la veritat, per tant, esperit del mateix Jesús que, com llegírem la setmana passada, s’identifica amb la veritat. Però els deixa clar que aquest Esperit arribarà als que guardin els seus manaments, és a dir, que romanguin units en Crist. És una condició clara que anirà remarcant. Per això, la resta de la gent (el món, que no els guarda) no el rebrà, ni tan sols el veurà ni sabrà de la seva existència.
Jesús continua en clau postpasqual quan els diu que, després de la seva partida, ell tornarà. No els deixarà orfes, tot i que la resta del món no el veurà. Un cop més, la clau és complir els manaments de Jesús: qui els compleix estima Jesús i, per això mateix, el Pare l’estima i Jesús també, perquè Jesús està en el Pare i els que estimen Jesús estan en Ell.
Es tracta d’un text dens i profund, que sembla que repeteix la mateixa idea, però que si ens hi fixem, va afegint matisos. Una de les claus de la lectura és la idea que va repetint de guardar els manaments de Jesús. El plural ens fa veure que Jesús no es refereix només al seu manament, que ha expressat un poc abans, d’estimar-se els uns als altres. Tampoc es tracta, però, del Decàleg que trobem al Pentateuc, sinó que té un sentit molt més ample: els manaments són la Paraula, són Jesús mateix. Guardar els manaments vol dir, per tant, acollir la manera de ser de Jesús, estimant, servint i vivint en comunió amb el Pare, fent la seva voluntat.
No és una tasca fàcil, i per això Jesús no adverteix que ens deixa orfes. Ell continuarà present a través de l’Esperit. És per això que, més que obediència, el que demana Jesús és fidelitat, confiança. El cristianisme és molt més que seguir normes per por de no rebre una recompensa, perquè té a veure amb l’amor i la comunió. Comunió en la fe, però sense renunciar a una certa comunió amb el món. Aquest no serà capaç de veure Jesús, com ens diu l’evangeli, però això no justifica que ens hàgim de fer enfora del món, sinó que hi hem de passar com ho va fer Jesús, fent el bé.
Comments are closed.