En aquell temps, Jesús sortí de Jericó amb els seus deixebles i amb molta gent. Vora el camí hi havia assegut, demanant caritat, un cec que es deia Bartimeu. Quan sentí dir que passava Jesús de Natzaret, començà a cridar: «Fill de David, Jesús, compadiu-vos de mi». Tothom el renyava per fer-lo callar, però ell cridava encara més fort: «Fill de David, compadiu-vos de mi». Jesús s’aturà i digué: «Crideu-lo». Ells criden el cec i li diuen: «Anima’t i vine, que et crida». El cec llançà la capa, s’aixecà d’una revolada i anà cap a Jesús. Jesús li preguntà: «Què vols que et faci? Ell respon: «Rabuni, feu que hi vegi». Jesús li diu: «Ves, la teva fe t’ha salvat». A l’instant hi veié, i el seguia camí enllà. (Mc 10, 46-52) Aquest episodi tanca el capítol desè de Marc i suposa un punt d’inflexió important, ja que el següent capítol s’inicia amb l’entrada a Jerusalem i, per tant, amb la narració dels darrers dies de Jesús. Fins aquell moment, de camí a la ciutat, Jesús s’havia centrat a explicar als deixebles la seva missió i el que passaria amb ell, però aquests no ho acabaven d’entendre i es resistien…
Comments closedespai web de l'autor