Skip to content

Autor: Joan Mesquida

Tercer Diumenge del Temps Ordinari B

Published on 19 de gener de 2024

Després d’haver estat empresonat Joan, Jesús es presentà a Galilea predicant la bona nova de Déu; deia: «Ha arribat l’hora i el Regne de Déu és a prop. Convertiu-vos i creieu en la bona nova».   Tot passant vora el llac de Galilea, veié Simó i el seu germà Andreu. Estaven tirant el filat a l’aigua, perquè eren pescadors. Jesús els digué: «Veniu amb mi, i us faré pescadors d’homes». Immediatament abandonaren les xarxes i se n’anaren amb ell.  Poc més enllà veié Jaume, fill de Zebedeu, i el seu germà Joan. Eren a la barca repassant les xarxes. Els cridà immediatament, i ells deixaren el seu pare Zebedeu amb els jornalers a la barca, i se n’anaren amb Jesús. (Mc 1, 14-20)  La lectura de l’Evangeli de Marc, introductòria de la vida pública de Jesús, tot i ser una narració breu ens mostra tres escenes diferents: l’inici de la missió de Jesús, la crida de Simó i Andreu i la que fa després a Jaume i Joan.   En relació amb la primera escena, aquesta situa el lector en el moment inicial de la missió de Jesús i ho fa en un moment i un lloc concret. El moment és l’empresonament…

Per seguir llegint,,,Tercer Diumenge del Temps Ordinari B
Comments closed

Segon Diumenge del Temps Ordinari B 

Published on 13 de gener de 2024

En aquell temps Joan estava amb dos dels seus deixebles i, fixant-se en Jesús que passava, digué: -«Mirau l’anyell de Déu.» Quan els dos deixebles varen sentir que Joan deia això, varen seguir Jesús. Ell es girà i, en veure que el seguien, els demanà: – «¿Què voleu?» Ells li digueren: -«Rabí», que vol dir “mestre”, «¿on habitau?» Jesús els respon: -«Veniu i ho veureu.» Ells hi anaren, varen veure on posava i es quedaren amb ell aquell dia. Eren devers les quatre de la tarda. Un dels dos que havien sentit lo que deia Joan i havia seguit Jesús, era Andreu, el germà de Simó Pere. El primer amb qui Andreu es trobà va ser el seu germà Simó, i li digué: -«Hem trobat el Messies», que vol dir “l’Ungit”. I l’acompanyà on era Jesús. Jesús se’l mirà i li digué: -«Tu ets Simó, fill de Joan. Tu et diràs Quefes, que vol dir Pedra». (Jn 1, 35-42)  La lectura de l’Evangeli de Joan aquest diumenge (Jn 1, 35-42) és un parèntesi pel que fa a l’evangeli propi del cicle B (Marc) a la vegada que presenta un episodi de transició entre el baptisme de Jesús, que Joan no…

Per seguir llegint,,,Segon Diumenge del Temps Ordinari B 
Comments closed

Temps de Nadal. Baptisme de Jesús B

Published on 7 de gener de 2024

«En aquell temps, Joan predicava així: “Després de mi ve el qui és més poderós que jo, tan poderós que no soc digne ni d’ajupir-me a deslligar-li la corretja del calçat. Jo us he batejat només amb aigua; ell us batejarà amb l’Esperit Sant”. Per aquells dies Jesús vingué des de Natzaret de Galilea, i Joan el batejà en el Jordà. A l’instant, quan sortia de l’aigua, veié que el cel s’esquinçava i que l’Esperit, com un colom, baixava cap a ell, i es va sentir una veu des del cel: “Ets el meu Fill, el meu estimat, en tu m’he complagut”». (Mc 1, 7-11)  L’evangeli d’avui tanca el Nadal amb un fet fonamental de la vida de Jesús que no té res a veure amb la seva infantesa. El Jesús de l’evangeli d’avui és un adult que es fa batejar per Joan Baptista. Un fet insòlit, gairebé amb tota seguretat verídic i que ha dut molts de maldecaps als creients des de fa segles: per què Jesús, el Fill de Déu, es batejat?  El relat de Marc és breu: Jesús vingué i Joan el batejà. Això és el que passà i el que veié la gent aquell dia, que…

Per seguir llegint,,,Temps de Nadal. Baptisme de Jesús B
Comments closed

La neutralitat religiosa

Published on 27 de desembre de 2023

Fa unes setmanes, el Tribunal de Justícia de la Unió Europea va dictar una sentència en la que es reconeixia el dret d’un ajuntament belga a prohibir que el seu personal dugués cap signe visible relatiu a les seves conviccions religioses o filosòfiques. La raó que sostenia l’ajuntament per justificar la seva decisió era la de mantenir l’estricte neutralitat de l’administració de cara al ciutadà, malgrat en el cas concret el funcionari afectat treballava en un despatx no accessible al públic. El Tribunal no hi veia cap ombra de discriminació en la norma municipal sempre que s’apliqués a tothom en els mateixos termes, sense fer quarts i parts. El que no explica la sentència és per què algú pot considerar que l’ostentació visible d’un símbol religiós pot crear desconfiança amb relació a la obligada neutralitat religiosa de l’administració.   Parl de neutralitat religiosa perquè, per molt que la sentència insisteix en parlar de conviccions religioses i filosòfiques, dubt molt que cap funcionari europeu sigui censurat per dur una samarreta amb l’efígie d’Immanuel Kant o manifestant l’admiració per Tomasso Campanella. Ja no en parlem si duu una polsera amb els colors de la bandera LGTBIQ+ o un pin amb el colom de…

Per seguir llegint,,,La neutralitat religiosa
Comments closed