Skip to content

Etiqueta: Pasqua

Diumenge II de Pasqua  

El vespre d’aquell mateix diumenge, els deixebles eren a casa amb les portes tancades per por dels jueus. Jesús entrà, es posà al mig i els digué: «Pau a vosaltres». Després els ensenyà les mans i el costat. Els deixebles s’alegraren de veure el Senyor. Ell els tornà a dir: «Pau a vosaltres. Com el Pare m’ha enviat a mi, també jo us envio a vosaltres». Llavors alenà damunt d’ells i els digué: «Rebeu l’Esperit Sant. A tots aquells a qui perdonareu els pecats, els quedaran perdonats, però mentre no els perdonareu, quedaran sense perdó».  Quan vingué Jesús, Tomàs, el Bessó, un dels dotze, no era allà amb els altres. Ells li digueren: «Hem vist el Senyor». Ell els contestà: «Si no li veig a les mans la marca dels claus, si no li fico el dit dins la ferida dels claus, i la mà dins el costat, no m’ho creuré pas».  Vuit dies més tard els deixebles eren a casa altra vegada i Tomàs també hi era. Estant tancades les portes, Jesús entrà, es posà al mig i els digué: «Pau a vosaltres». Després digué a Tomàs: «Porta el dit aquí i mira’m les mans; porta la mà i…

Comments closed

Diumenge de Pasqua 

El diumenge Maria Magdalena se n’anà al sepulcre de matí, quan encara era fosc, i va veure que la pedra havia estat treta de l’entrada del sepulcre. Ella se’n va corrents a veure Simó Pere i l’altre deixeble, aquell que Jesús estimava tant, i els diu: -«S’han enduit el Senyor fora del sepulcre i no sabem on l’han posat.» Llavors Pere, amb l’altre deixeble, sortí cap al sepulcre. Corrien tots dos junts, però l’altre deixeble s’avançà i arribà primer al sepulcre, s’ajupí per mirar a dins i va veure aplanat el llençol d’amortallar, però no hi entrà. Darrere ell arribà Simó Pere, entrà al sepulcre i va veure aplanat el llençol d’amortallar, però el mocador que li havien posat pel cap no estava aplanat com el llençol, sinó lligat encara al mateix lloc. Llavors entrà també l’altre deixeble que havia arribat primer al sepulcre, ho va veure i cregué. Fins aquell moment encara no havien entès que, segons les Escriptures, Jesús havia de ressuscitar d’entre els morts. (Jn 20, 1-9) La fe cristiana es fonamenta en la resurrecció de Jesús. D’aquí sorgeix tot. Si no s’accepta aquest esdeveniment, la vida de Jesús és la d’un predicador fracassat que va tenir…

Comments closed

Diumenge de Pentecosta (C)

El vespre d’aquell mateix diumenge, els deixebles eren a casa amb les portes tancades per por dels jueus. Jesús entrà, es posà al mig i els digué: «Pau a vosaltres». Després els ensenyà les mans i el costat. Els deixebles s’alegraren de veure el Senyor. Ell els tornà a dir: «Pau a vosaltres. Com el Pare m’ha enviat a mi, també jo us envio a vosaltres». Llavors bufà damunt d’ells i els digué: «Rebeu l’Esperit Sant. A tots aquells a qui perdonareu els pecats, els quedaran perdonats, però mentre no els perdoneu, quedaran sense perdó». (Jn, 20, 19-23) La festa de la Cinquagesma o Diumenge de Pentecosta suposa la finalització del Temps de Pasqua i és un dels dies més assenyalats de l’any litúrgic. És el diumenge que rememoram la vinguda de l’Esperit sobre l’Església, un esdeveniment més teològic que històric, en el sentit que no és una cosa que passa en un moment concret, sinó que cal situar per sobre del temps. L’arribada de l’Esperit és sempre actual. És per això que incardinar aquesta venguda en la història no és senzill, cosa que es veu en la litúrgia d’avui, on trobam dos relats del mateix que són, però, ben…

Comments closed

Diumenge VII de Pasqua. L’Ascensió del Senyor (C)

En aquell temps, Jesús digué als seus deixebles: «Així ho diuen les Escriptures: El Messies havia de patir i de ressuscitar el tercer dia, i calia predicar en nom d’ell a tots els pobles, començant per Jerusalem, la conversió i el perdó dels pecats. Vosaltres en sou testimonis. Ara, jo us enviaré el do que el Pare ha promès, i vindrà sobre vosaltres; no us mogueu de la ciutat fins que haureu estat revestits del poder que us vindrà de dalt». Després se’ls endugué fora, fins a prop de Betània, alçà les mans i els beneí. Mentre els beneïa, s’allunyà d’ells portat amunt cap al cel; ells es prosternaren adorant-lo. Després, plens d’una alegria immensa, se’n tornaren a Jerusalem. I contínuament eren al temple donant gràcies a Déu. (Lc 24, 46-53) Aquest diumenge celebram la solemnitat de l’Ascensió del Senyor. Lluc, tant en l’evangeli com en els Fets dels Apòstols, relata com Jesús puja al cel davant els seus deixebles que miren com desapareix el Senyor. És una imatge molt gràfica que ha inspirat artistes i que d’alguna manera és amb la que pensam quan se’ns parla d’aquest moment. De fet, d’aquí ve el nom de la festa, el fet…

Comments closed

Diumenge VI de Pasqua C

En aquell temps, Jesús digué als seus deixebles: «Qui m’estima farà cas del que jo dic; el meu Pare l’estimarà i vindrem a viure amb ell. Els qui no m’estimen no fan cas de les meves paraules, que no són meves, sinó del Pare que m’ha enviat. Us he dit tot això mentre era amb vosaltres, però el Defensor, l’Esperit Sant que el Pare enviarà en nom meu, us farà recordar tot el que us he dit i us ho farà entendre. Us deixo la pau, us dono la meva pau. No una pau com la que dona el món. Que s’asserenin els vostres cors, no us acovardiu! Heu sentit que us deia: Me’n vaig, però tornaré. Si m’estimeu, us alegrareu de saber que me’n vaig al Pare, perquè el Pare és més gran que jo. Us ho dic per endavant perquè cregueu quan ho veureu». (Jn 14, 23-29) Aquest diumenge es llegeix un altre fragment de l’evangeli de Joan que narra un episodi anterior a la mort de Jesús. En aquest fragment, Jesús els acaba d’anunciar que quan ell no hi sigui el Pare els enviarà un altre defensor, l’Esperit Sant. Al fragment que llegim avui es reitera aquest…

Comments closed

Diumenge V de Pasqua C

Quan Judes va ser fora del cenacle, Jesús digué: «Ara el Fill de l’home és glorificat, i Déu és glorificat en ell. Si Déu és glorificat en ell, és que també Déu el glorificarà en Déu mateix, i el glorificarà ben aviat. Fillets, és per poc temps que encara estic amb vosaltres. Us dono un manament nou: que us estimeu els uns als altres. Tal com jo us he estimat, estimeu-vos també vosaltres. Per l’estimació que us tindreu entre vosaltres tothom coneixerà si sou deixebles meus». (Jn 13. 31-33a.34-35) Aquest diumenge es llegeix un petit fragment de l’evangeli de Joan que narra un episodi anterior a la mort de Jesús. Tot ocorre al cenacle, després que Jesús rentés els peus als deixebles i anunciés la traïció de Judes. Aquest darrer se’n va i Jesús parla a la resta de la seva glorificació i els dona un nou manament: que s’estimin els uns als altres. Fixem-nos en els detalls, perquè són importants. 1. En aquest moment Jesús està posant les bases de la nova comunitat, amb la qual lògicament s’identificarà la comunitat a la qual es dirigeix aquest evangeli, escrit cap a finals del segle I. És una comunitat encara fràgil…

Comments closed