El diumenge Maria Magdalena se n’anà al sepulcre de matí, quan encara era fosc, i va veure que la pedra havia estat treta de l’entrada del sepulcre. Ella se’n va corrents a veure Simó Pere i l’altre deixeble, aquell que Jesús estimava tant, i els diu: -«S’han enduit el Senyor fora del sepulcre i no sabem on l’han posat.» Llavors Pere, amb l’altre deixeble, sortí cap al sepulcre. Corrien tots dos junts, però l’altre deixeble s’avançà i arribà primer al sepulcre, s’ajupí per mirar a dins i va veure aplanat el llençol d’amortallar, però no hi entrà. Darrera ell arribà Simó Pere, entrà al sepulcre i va veure aplanat el llençol d’amortallar, però el mocador que li ha vien posat pel cap no estava aplanat com el llençol, sinó lligat encara al mateix lloc. Llavors entrà també l’altre deixeble que havia arribat primer al sepulcre, ho va veure i cregué. Fins aquell moment encara no havien entès que, segons les Escriptures, Jesús havia de ressuscitar d’entre els morts. (Jn 20, 1-9) El cristianisme suposa la fe en la resurrecció de Jesús. D’aquí parteix tot. Si no s’accepta aquest esdeveniment, la vida de Jesús és la d’un predicador fracassat que va…
Comments closedespai web de l'autor