En aquell temps, Jesús tornà del territori de Tir pel camí de Sidó, i se n’anà cap al llac de Galilea, passant pel territori de la Decàpolis. Li portaren un sord, que a penes sabia parlar, i li demanaren que li imposés les mans. Jesús se l’endugué tot sol, lluny de la gent, li posà els dits a les orelles, escopí i li tocà la llengua, aixecà els ulls al cel, sospirà i digué: «Efatà», que vol dir, «obre’t». A l’instant se li obriren les orelles, la llengua se li deslligà i parlava perfectament. Jesús els prohibí que ho diguessin a ningú, però com més els ho prohibia, més ho explicaven a tothom, i no se’n sabien avenir. Deien: «Tot ho ha fet bé: fa que els sords hi sentin i que els muts parlin». (Mc 7, 31-37) Aquest diumenge l’evangeli de Marc ens presenta la realització d’un miracle, concretament, la curació d’un sord. Ens trobam al final del capítol set i Jesús, a aquestes altures, ha fet ja molts miracles i ha curat a molta gent. Com veurem, però, aquesta curació que ens expliquen avui té detalls que la fan especial. 1) Marc ens contextualitza els fet de forma…
Comments closedespai web de l'autor