Autor: Joan Mesquida

En aquell temps Jesús, sortint de la sinagoga, se n’anà amb Jaume i Joan a casa de Simó i Andreu. La sogra de Simó jeia amb febre, i llavors mateix ho digueren a Jesús. Ell li va donar sa mà, i la va fer aixecar; la febre li desaparegué i ella mateixa els serví a taula. Al vespre, quan el sol s’havia post, li dugueren tots els malalts i els endimoniats. Tota la ciutat s’havia reunit davant la porta, i ell va curar molts de malalts de diverses malalties; va treure també molts de dimonis, i no els deixava parlar, perquè sabien qui era. De bon matí, quan encara era fosc, es va aixecar, se n’anà a un lloc solitari i s’hi quedà pregant. Simó amb els seus companys sortí a cercar-lo. Quan el trobaren, li digueren: -«Tothom vos cerca.» Ell els digué: -«Anem a altres llocs, als pobles vesins, i també hi predicaré, que aquesta és la meva missió.» I anà per tot Galilea, predicant a les sinagogues de cada lloc, i traient els dimonis. (Mc 1, 29-29) L’evangeli d’aquest diumenge (Mc 1, 29-29) ens presenta tres escenes molt diferents i aparentment desconnectades: a) la curació de la sogra…

A Cafarnaüm Jesús anà en dissabte a la sinagoga i ensenyava. La gent s’estranyava de la seva manera d’ensenyar, perquè no ho feia com els mestres de la llei, sinó amb autoritat. En aquella sinagoga hi havia un home posseït d’un esperit maligne que es posà a cridar: «Per què et fiques amb nosaltres, Jesús de Natzaret? Has vingut a destruir-nos? Ja sé prou qui ets: ets el Sant de Déu». Però Jesús el reprengué i li digué: «Calla i surt d’aquest home». Llavors l’esperit maligne sacsejà violentament el posseït, llançà un gran xiscle i en va sortir. Tots quedaren intrigats i es preguntaven entre ells: Què vol dir això? Ensenya amb autoritat una doctrina nova, fins i tot mana els esperits malignes, i l’obeeixen». I aviat la seva anomenada s’estengué per tota la regió de Galilea. (Mc 1, 21-28) L’Evangeli de Marc que es llegeix aquest diumenge (Mc 1, 21-28) narra un sol episodi en l’inici de l’activitat pública de Jesús. Com sempre, Marc no ens ho conta tot i hem d’endevinar i omplir els espais buits que ens va deixant. Del que es tracta, per tant, és que també nosaltres, com aquells habitants de Cafarnaüm, anem descobrint aquest…

Després d’haver estat empresonat Joan, Jesús es presentà a Galilea predicant la bona nova de Déu; deia: «Ha arribat l’hora i el Regne de Déu és a prop. Convertiu-vos i creieu en la bona nova».   Tot passant vora el llac de Galilea, veié Simó i el seu germà Andreu. Estaven tirant el filat a l’aigua, perquè eren pescadors. Jesús els digué: «Veniu amb mi, i us faré pescadors d’homes». Immediatament abandonaren les xarxes i se n’anaren amb ell.  Poc més enllà veié Jaume, fill de Zebedeu, i el seu germà Joan. Eren a la barca repassant les xarxes. Els cridà immediatament, i ells deixaren el seu pare Zebedeu amb els jornalers a la barca, i se n’anaren amb Jesús. (Mc 1, 14-20)  La lectura de l’Evangeli de Marc, introductòria de la vida pública de Jesús, tot i ser una narració breu ens mostra tres escenes diferents: l’inici de la missió de Jesús, la crida de Simó i Andreu i la que fa després a Jaume i Joan.   En relació amb la primera escena, aquesta situa el lector en el moment inicial de la missió de Jesús i ho fa en un moment i un lloc concret. El moment és l’empresonament…