En aquell temps Jesús, sortint de la sinagoga, se n’anà amb Jaume i Joan a casa de Simó i Andreu. La sogra de Simó jeia amb febre, i llavors mateix ho digueren a Jesús. Ell li va donar sa mà, i la va fer aixecar; la febre li desaparegué i ella mateixa els serví a taula. Al vespre, quan el sol s’havia post, li dugueren tots els malalts i els endimoniats. Tota la ciutat s’havia reunit davant la porta, i ell va curar molts de malalts de diverses malalties; va treure també molts de dimonis, i no els deixava parlar, perquè sabien qui era. De bon matí, quan encara era fosc, es va aixecar, se n’anà a un lloc solitari i s’hi quedà pregant. Simó amb els seus companys sortí a cercar-lo. Quan el trobaren, li digueren: -«Tothom vos cerca.» Ell els digué: -«Anem a altres llocs, als pobles vesins, i també hi predicaré, que aquesta és la meva missió.» I anà per tot Galilea, predicant a les sinagogues de cada lloc, i traient els dimonis. (Mc 1, 29-29) L’evangeli d’aquest diumenge (Mc 1, 29-29) ens presenta tres escenes molt diferents i aparentment desconnectades: a) la curació de la sogra…
Comments closedespai web de l'autor