Skip to content

Autor: Joan Mesquida

Temps de Nadal. Baptisme de Jesús B

«En aquell temps, Joan predicava així: “Després de mi ve el qui és més poderós que jo, tan poderós que no soc digne ni d’ajupir-me a deslligar-li la corretja del calçat. Jo us he batejat només amb aigua; ell us batejarà amb l’Esperit Sant”. Per aquells dies Jesús vingué des de Natzaret de Galilea, i Joan el batejà en el Jordà. A l’instant, quan sortia de l’aigua, veié que el cel s’esquinçava i que l’Esperit, com un colom, baixava cap a ell, i es va sentir una veu des del cel: “Ets el meu Fill, el meu estimat, en tu m’he complagut”». (Mc 1, 7-11)  L’evangeli d’avui tanca el Nadal amb un fet fonamental de la vida de Jesús que no té res a veure amb la seva infantesa. El Jesús de l’evangeli d’avui és un adult que es fa batejar per Joan Baptista. Un fet insòlit, gairebé amb tota seguretat verídic i que ha dut molts de maldecaps als creients des de fa segles: per què Jesús, el Fill de Déu, es batejat?  El relat de Marc és breu: Jesús vingué i Joan el batejà. Això és el que passà i el que veié la gent aquell dia, que…

Comments closed

La neutralitat religiosa

Fa unes setmanes, el Tribunal de Justícia de la Unió Europea va dictar una sentència en la que es reconeixia el dret d’un ajuntament belga a prohibir que el seu personal dugués cap signe visible relatiu a les seves conviccions religioses o filosòfiques. La raó que sostenia l’ajuntament per justificar la seva decisió era la de mantenir l’estricte neutralitat de l’administració de cara al ciutadà, malgrat en el cas concret el funcionari afectat treballava en un despatx no accessible al públic. El Tribunal no hi veia cap ombra de discriminació en la norma municipal sempre que s’apliqués a tothom en els mateixos termes, sense fer quarts i parts. El que no explica la sentència és per què algú pot considerar que l’ostentació visible d’un símbol religiós pot crear desconfiança amb relació a la obligada neutralitat religiosa de l’administració.   Parl de neutralitat religiosa perquè, per molt que la sentència insisteix en parlar de conviccions religioses i filosòfiques, dubt molt que cap funcionari europeu sigui censurat per dur una samarreta amb l’efígie d’Immanuel Kant o manifestant l’admiració per Tomasso Campanella. Ja no en parlem si duu una polsera amb els colors de la bandera LGTBIQ+ o un pin amb el colom de…

Comments closed