Skip to content

Etiqueta: Marc

Desè Diumenge del Temps Ordinari B

En aquell temps Jesús entrà a casa amb els deixebles, i tornà a reunir-s’hi tanta gent que no els quedava temps ni de menjar. Quan els seus sentiren dir el que feia hi anaren per endur-se’l perquè deien que havia perdut el seny. Per altra banda, els mestres de la Llei que havien vingut de Jerusalem deien que estava posseït de Beelzebul, i que treia els dimonis pel poder del rei dels dimonis. Jesús els cridà i els rebatia valent-se de paràboles. Els deia: «Com pot ser que Satanàs vulgui treure fora Satanàs? Si un reialme es divideix en faccions que lluiten les unes contra les altres no pot durar gaire temps. I si dins d’una família hi ha divisions, tampoc no pot durar. Igualment si el regne de Satanàs s’ha dividit en faccions que lluiten entre elles, ja no se sosté: no pot pas durar. A casa d’un guerrer valent ningú no pot penetrar-hi per prendre-li el que té sense encadenar-lo abans; només així li podrà saquejar la casa. Us ho dic amb tota veritat: Per més pecats que un home cometés i per més blasfèmies que proferís, Déu està disposat a perdonar-lo, però el qui injuria l’Esperit Sant,…

Comments closed

Diumenge VII de Pasqua. L’Ascensió del Senyor

En aquell temps Jesús s’aparegué als onze i els digué: -«Anau per tot el món i predicau a tothom la Bona Nova de l’Evangeli. Els qui creuran i es faran batiar, se salvaran; els qui no creuran, seran condemnats. Els qui hauran cregut faran miracles com aquests: expulsaran dimonis pel poder del meu nom, parlaran llenguatges nous; si agafen serps amb les mans o beuen metzines no els faran cap mal; els malalts a qui hauran imposat les mans, es posaran bons.» Jesús, el Senyor, després de parlar-los, fou endut al cel i s’assegué a la dreta de Déu. Ells se n’anaren a predicar pertot arreu, i el Senyor hi cooperava confirmant la predicació de la paraula amb els miracles que la seguien. (Mc 16, 15-20) Aquest diumenge celebram la solemnitat de l’Ascensió del Senyor. Quan sentim això, tots tenim la imatge de Lluc, tant de l’evangeli com dels Fets dels Apòstols, en el que es relata com Jesús puja al cel davant els seus deixebles que miren com desapareix el Senyor. No cal dir que el relat de Lluc és llegendari i que avui sabem que per molt que pugi algú per damunt els niguls i més enllà no…

Comments closed

Diumenge de Rams B. Un relat de decepcions i perdó.

El Diumenge de Rams es llegeix el relat de la mort de Jesús de l’evangeli que correspongui, en aquest cas, el de Marc (capítols 14 i 15). És una lectura llarga d’un relat prou conegut. Entendre el misteri de la mort de Jesús i el seu sentit no sempre és fàcil i pot donar lloc a malentesos i a que algú s’allunyi de Déu per sentir-se decebut, perquè no veu un resultat clar de tot plegat en la seva vida o, simplement, perquè les exigències del seguiment de Jesús són massa elevades. En el relat que es llegeix aquest diumenge hi ha, de fet, la història de dues desercions. Dos seguidors fidels de Jesús l’abandonen. Són casos amb elements comuns i altres que no ho són, però la principal diferència, com veurem, no es troba ni en el que fan ni a com pensen, sinó en la forma que al final segueixen creient en el perdó de Déu. Comencem pel primer d’ells: Judes. Si hem de fer cas de la tradició, res del que passà aquests dies a Jerusalem hagués succeït de no ser per ell. Judes és el traïdor, el malvat que facilita a les autoritats jueves la detenció…

Comments closed

Segon Diumenge de Quaresma B

En aquell temps, Jesús prengué Pere, Jaume i Joan, els dugué tots sols dalt d’una muntanya alta i es transfigurà davant d’ells: els seus vestits es tornaren fulgurants, i eren tan blancs que cap tintorer del món no hauria pogut blanquejar-los així. Se’ls aparegué Elies amb Moisès, i conversaven amb Jesús. Llavors Pere diu a Jesús: «Rabí, que n’estem de bé aquí dalt! Hi farem tres cabanes, una per a vós, una per a Moisès i una altra per a Elies». No sabia pas què dir, d’esglaiats que estaven. Llavors es formà un núvol que els cobria, i del núvol estant va sortir una veu: «Aquest és el meu Fill, el meu estimat; escolteu-lo». Immediatament, mirant al seu voltant, ja no veieren ningú més, sinó Jesús tot sol amb ells. Mentre baixaven de la muntanya, Jesús els manà que no referissin a ningú allò que havien vist, fins després que el Fill de l’home hagués ressuscitat d’entre els morts. Ells retingueren aquestes paraules i discutien entre ells què volia dir això de «ressuscitar d’entre els morts». (Mc 9, 2-10) El segon Diumenge de Quaresma l’evangeli ens narra el relat de la Transfiguració de Jesús (Mc 9, 2-10). Aquest episodi, però,…

Comments closed

Primer Diumenge de Quaresma, cicle B

En aquell temps, l’Esperit empenyé Jesús cap al desert, on passà quaranta dies temptat per Satanàs. Vivia entre els animals feréstecs i l’alimentaven els àngels. Després d’haver estat empresonat Joan, Jesús es presentà a Galilea predicant la bona nova de Déu; deia: «Ha arribat l’hora i el Regne de Déu és a prop. Convertiu-vos i creieu en la Bona Nova». (Mc 1, 12-15) Ens trobam en el Primer Diumenge de Quaresma i la litúrgia cada any ens convida a llegir el relat de les temptacions de Jesús. A diferència dels dos evangelis sinòptics posteriors, Marc fa un relat breu i esquemàtic, sense parlar de les tres temptacions que, en diferent ordre, descriuen Mateu i Lluc. Tant breu és el relat de Marc que l’Església afegeix a continuació la narració de la mort de Joan Baptista i l’inici de la predicació de Jesús. L’evangeli d’avui ens duu, per tant, dos relats diferents. La narració de les temptacions de Jesús a Marc és, com he dit, poca cosa més que l’anotació a una agenda (Mc 1, 12-13). Anem a analitzar-ho. 1) Tot ocorre després del baptisme, que a Marc fou una experiència forta de conversió per part de Jesús més que no…

Comments closed

Cinquè Diumenge del Temps Ordinari B

En aquell temps Jesús, sortint de la sinagoga, se n’anà amb Jaume i Joan a casa de Simó i Andreu. La sogra de Simó jeia amb febre, i llavors mateix ho digueren a Jesús. Ell li va donar sa mà, i la va fer aixecar; la febre li desaparegué i ella mateixa els serví a taula. Al vespre, quan el sol s’havia post, li dugueren tots els malalts i els endimoniats. Tota la ciutat s’havia reunit davant la porta, i ell va curar molts de malalts de diverses malalties; va treure també molts de dimonis, i no els deixava parlar, perquè sabien qui era. De bon matí, quan encara era fosc, es va aixecar, se n’anà a un lloc solitari i s’hi quedà pregant. Simó amb els seus companys sortí a cercar-lo. Quan el trobaren, li digueren: -«Tothom vos cerca.» Ell els digué: -«Anem a altres llocs, als pobles vesins, i també hi predicaré, que aquesta és la meva missió.» I anà per tot Galilea, predicant a les sinagogues de cada lloc, i traient els dimonis. (Mc 1, 29-29) L’evangeli d’aquest diumenge (Mc 1, 29-29) ens presenta tres escenes molt diferents i aparentment desconnectades: a) la curació de la sogra…

Comments closed